dimarts

railways


Neon heart dayglo eyes

A city lit by fireflies

They’re advertising in the skies

For people like us

City of Blinding Lights, U2

Sobre el vidre entelat escrivim missatges en clau, SOS de mots efímers, fets de baf i respiració. Potser aspirem a despertar els somriures adormits a les andanes a mesura que l’arribada del tren tanca el parèntesi que obre l’espera de l’estació. Entre parada i parada, sanefes de gotes i llum que adornen els pensaments. El temps resta suspès al sostre del vagó i ens fa ganyotes, però nosaltres riem de l’absurditat de conclusions que deixen el terra cobert d’engrunes de galeta. Avui, no sé per quina estranya raó, la pluja reconforta. Com sentir el pes de la teva mà sobre el meu genoll.

sumes i restes


De vegades cal restar per poder sumar. Restar en silenci per tal que les paraules s'acumulin a la boca fins que les lletres t'esclatin entre les dents, tot provocant pessigolles fonètiques al més pur estil Peta Zeta. I llavors sumar adjectius i noms. Sintagmes nominals i verbs. Oracions amb oracions. Sumar paràgrafs per crear un text. De vegades cal restar hores, minuts i segons per adonar-te que allò que vols realment és sumar moments.