caran d'ache


La casa, en calma. Calma, per fi. Calma fugissera, com les nits. Des que et tinc aquí, les hores de la fosca corren, volen, llisquen pel vernís brillant que protegeix tots els somnis. A l'altra banda del vidre, la pluja mulla la realitat. La vida, humida, corre a refugiar-se sota els llençols. Aquest vespre la calma fa olor a infantesa i a escola. A fusta de llapis de colors acabats d'afilar.

seven to seven

Febre. Astènia. Muntanyes russes. Calor. Núvols. Fred. Una altra presa de xocolata farcida de Grand Marnier. El mòbil, sense cobertura. Set minuts per a les set. Tots els camins, tots els moments em duen cap a tu.

descafeïnat i sense sucre

Avui és un d'aquells dies en què els sorolls del carrer colpegen les parets del cervell amb força, per fer-se sentir. I les paraules, sibilants, esmolen el significat per deixar un rastre més profund. Coïssor als ulls, terratrèmols a les mans. El color xocolata de les pupil·les es desfà i les mirades buides, descafeïnades i sense sucre s'acumulen a les parpelles. Avui les ombres, les hores i els trajectes semblen infinitament més llargs. I les males putes són més putes i més dolentes que mai.

le printemps, le week-end

Deixar de ser paral·lels i esdevenir perpendiculars, oblics. Recórrer rond-points en sentit antihorari, el voraviu dels melics amb les puntes dels dits en direcció prohibida, les voravies de sentit únic i obligatori, aquelles que només respiren primavera i para-sols. Demanar amanida, toujours, i passejar per la untuositat de l'oli, l'erotisme de la sal. Per la lluminositat del verd, el taronja i el vermell, com si fóssim cargols. Abolir les ombres, abraçar egoismes, esdevenir déus pagans i adorar-nos mútuament les corbes, els cossos, les pells. Fer florir somriures. Celebrem que arriba le printemps, le week-end.

engrunes


Ells no ho saben, però tots els passos que vaig abandonant als passadissos, a les andanes, als carrers formen part d'un compte enrere secret cap a un indret amagat entre els fulls del calendari. Perquè els dies tenen butxaques on guardar il·lusions petites: unes quantes estrelles i astronautes, el mapa d'un viatge a un planeta imaginari, una festa d'aniversari, un grapat de miratges. I així vaig deixant bocins de mi. Engrunes per tornar a trobar-me quan arriba l'hora d'abaixar les persianes.

quiet, invariable, constant

Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.


Manuel Forcano, Com un persa

Avui la memòria és un parc d'atraccions; els records han pujat als cavallets i no volen parar de donar voltes. L'únic que resta quiet, invariable, constant, és el tacte de foc d'una tarda qualsevol, encesa amb llumins cremats, llavis besats i tota la veu del desig a les mans.

entre els llençols

Descobreixes que es pot trobar a faltar algú tenint-lo ben a prop, entre els llençols. Que l'enyor s'estén com el verí sota la pell, que et nua els sentiments i embolica els fils del desig, deixant la nit feta un garbuix. És llavors quan aprens que es pot acaronar la tebior del seu cos, respectant la pau del seu son. I fer l'amor amb la seva proximitat, en silenci, entre els llençols.

sí, em dóna la gana

No vull renunciar a les estones de sol que em pertoquen per herència. Ni haver de pidolar dies de festa, ni empenyorar les vacances. Perquè tinc dret a respirar tot l'aire lliure que pugui emmagatzemar el meu pit. A agafar tota la vida que em càpiga a les butxaques. A canviar totes les comes de lloc. A riure amb tota l'ànima, si em ve de gust. Si em dóna la gana.

beatus ille


Ja no en sé, d'escriure. Desaprenc articles, accents, sintagmes. La llei de vocals i consonants. El costum de les paraules. Em limito a mirar per les finestres, a abraçar-te per les nits, a llegir veus alienes. A (sobre)viure. Perquè ja no en sé, d'escriure. M'asseuré a l'ampit d'aquest dilluns, a imaginar el color de les metàfores.
© an ↔ na
Maira Gall