dijous

contact lenses


Fa dos anys i quatre mesos que no pujo a un avió. Aquesta tarda m'espera el seient 9F. No m'agrada volar quan fora és fosc. Vull tornar a les lentilles, a veure'm els ulls. Dóna'm conversa i agafa'm de la mà durant una hora i mitja. Do you?

(bon any a tothom)

dimarts

nikkor 18-55


El temps canvia zeros de lloc i escurça distàncies entre l'u i el dos. Començarem a caminar pels carrers desconeguts del nou any, a l'abric d'una ciutat de parets antigues i mirant el món a través de l'objectiu d'una càmera rèflex. Fotografiarem el contorn del desig, desenfocarem la realitat i ens escriurem postals des de les puntes dels dits. Clic.

* foto de l'arbre dels desitjos (Vic) per anna g.

divendres

lluny

Lluny queden aquells quinze anys en què desembolicàvem els dies amb frisança i bevíem la vida a galet. De tant en tant, però, tornen al present per recordar-te que són dins teu, ben endins. Que han arrelat, que han crescut, que has bastit estructures i projectes sobre ells, però que sempre pots tornar a mirar-te en el seu mirall i sentir per un instant aquell brogit que corria per les venes. Una parella es besa al tren, aliena a la resta de passatgers: es parlen en l'idioma dels petons adolescents, aquell en què les llengües intenten transmetre tot allò que no pot dir el cos perquè encara no li és permès. Mentre els miro, mentre em miro al mirall de la meva pròpia adolescència, penso com de lluny queden aquells quinze anys en què desembolicava els dies amb frisança i bevia la vida a galet. Aquells quinze anys en què posava tota l'ànima en cada bes. I tu encara no hi eres.

dilluns

frühstück


Estrenes edat i jersei. Un bon dia manuscrit es refreda a la cuina. Cafè calent, mitjons gruixuts als peus, flocs de neu que esperen el senyal per saltar del núvol sense paracaigudes. Comences a embastar un dia més sobre el teixit d'aquest desembre apedaçat amb retalls de calendaris d'advent i paper de regal. I surts al carrer a dibuixar somriures amb protector labial a les parets d'aquest hivern, mentre esperes que, dins la llar de foc, es vagin consumint les hores que et separen de tot allò que realment importa. Roma comença a preparar les maletes i el Nadal s'amaga a totes les cantonades.

dimecres

peter pan

El sol em grata l'esquena. Penso en ballarines i soldats de plom, en nenes que venen llumins al carrer, en orenetes i estàtues de prínceps. En avets abandonats i en tots els contes tristos que duc a l'estómac, mal païts, des de petita. Quan vull créixer, em pinto les ungles i em miro les mans. No sé què té l'esmalt, que m'esborra la innocència.

dilluns

tate modern


(Des)esperar. (Des)embolicar la troca. (Des)fer anys. (Des) de la perspectiva de la perspectiva, demanar al Pare Noel un punt de fuga. I (des)aparèixer entre les línies de Mondrian.