Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

de sobte, dissabte

creuré, tota una nit sencera,
que -inventant un nou poema insuficient-
pots creure en la meva possibilitat
pots donar-me una opció de fe
pots trobar (-me) un lloc al teu armari
puc arribar a ser un d'aquells calaixos
de cintes antigues i medalles rovellades

Mireia Vidal-Conte, Anomena'm nom

De sobte, dissabte. Dóna'm una paraula i mouré el món.

negra nit

Matraca girant, vas de fosca,
ningú no veig, ningú no em veu.
Escolto les onades
udoladores del vent.
Estar despert així,
sobre una post d'agulles
clavant-se al cos, fa un mal sense recurs.
Vull, si pot ser, dormir.

Joan Vinyoli, Tot és ara i res

Des que et vas trencar per dins, tot s'escola per les esquerdes de l'ànima. I a les nits, per no sentir-te sola, abraces aquest sentiment de pèrdua i de fracàs que t'acompanya a totes hores. Vull, si pot ser, dormir. I no somiar. Desitjar està totalment prohibit.

sísif

Ens vam estimar com els ocells a les cireres:
fins als pinyols.

Però ara empenyo rost amunt records
fets pedra enorme roc
rodoladís. Camí gastat
del cràter. I al cim
les mans escàpoles.

Els dies passats,
fruita que no pot tornar als arbres.

La memòria és un ocell
amb tot el cel volat.

Manuel Forcano, Llei d'estrangeria

simbiosi

Perquè el cor és capritxós
i tot ho desitja
tot ho vol,
és la ment qui
apaivaga focs
apama distàncies
anestesia el dolor.Tinc por d'oblidar qui sóc
i com i per què estimo.

llum de tarda

señales

Otórganos el preciado don del equilibrio.
No más rincones en la mente, no más lanzas.

Será
cuando vuelva a abrir tu puerta
que diga no hay heridas.

Esther Albert, Ariadna o el señor Q.

with or without you

Cafè amb llet i madalenes al llit. Joan Barril i Peter Gabriel intenten omplir l'espai buit. La vida, que no entén de pauses ni esperes, pica a la porta i demana disfressar-se de lletra de cançó pop. Sí, avui fa un bon dia per sortir a fotografiar el món.

silenci

A partir d'ara m'haureu de llegir els pensaments. Els meus dits han decidit deixar de parlar.

sequera

Apedaço significats mutilats per culpa de comes mal col·locades, reciclo un mal de cap i unes dècimes de febre, les lletres de la sopa que resta al plat però no aconsegueixo treure’n l’aigua clara. Així que llenço les cendres de la tarda de diumenge sobre aquest dilluns per invocar els esperits semàntics que ho mullen tot amb una pluja fina de paraules. Però surt un sol d’hivern que no escalfa, i no m’arriben mots lleugers sinó incerteses que s’enganxen com el fang a les soles de les sabates. La tarda s’encén i les hores s’apaguen. Que vinguin els núvols carregats de respostes i sintagmes. Que acabi d’una vegada aquesta sequera de tu que intenta contrapesar inútilment l’excés d’humitat de les parets d’aquesta casa.