glaceres

Avançant per carreteres que no van enlloc sobre una bicicleta estàtica. Esquivant paraules abandonades als vorals, intentant no atropellar paisatges de guitarra elèctrica i núvols de sons esfilagarsats. Quilòmetres sense rodes, pedalades inútils, ritmes boreals. Malgrat la sensació d'escalfor dels territoris coneguts, calfreds. Som mars sense nedar.

7 comentaris

  1. Per anar en bicicleta estàtica jo solc llegir. És quan cuino o rento els plats que em poso el Lamparetes. I en qualsevol moment que em ve una cançó al cap i no hi ha manera de foragitar-la si no la poso, m'aixeco i la canto i la ballo.

    ResponElimina
  2. XeXu, intento imaginar-te llegint sobre una bicicleta estàtica. Segurament la teva és més moderna: la meva no porta faristol! :)

    me n'alegro, anònima! :)

    vaig a fer la mona -de Pasqua, s'entén-!!! ;)

    ResponElimina
  3. gràcies, Sr. Tinc. efectes secundaris de l'antòniafontaddició i "Lamparetes" :)

    ResponElimina
  4. La meva tampoc! Deu ser per això que tinc mal d'esquena...

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall