divendres

molinets de vent

El brogit del món, ferotge, a l'altra riba d'aquest mar d'arbres. M'escudo rere el verd, dins cinc minuts de parpelles closes, abans de rugir en silenci tots els vermells que m'habiten. La ràbia, el matís, els tons de carmí que no ha tastat mai la meva boca. Dubtes, remolins; pors en espiral. Molinets de vent al melic com penells improvisats. Què sóc, garbí, tramuntana o llevant?

turn me off

Despenjar el telèfon, un do not disturb, please. Voler desconnectar els cinc sentits.

On s'amaga l'interruptor principal del cervell quan més el necessites?

dimecres

the world is sinking

Terra ferma esdevé oceà sota els nostres peus. La vida fa aigües, i els escafandres es paguen a preu d'or. Les dones i els nens primer? Campi qui pugui! En aquest joc d'atzar, la sort és a les mans d'aquells que manen.

dimarts

clarobscurs

Recordar els anys foscos és posar una mica més de llum als dies d'ara. Per contrast, clarobscurs. La vida té una forma peculiar d'il·lustrar-nos amb les seves fotografies de l'ànima.

dilluns

warning lights

No sé si per por, reticència o poca fe. A falta d'explicacions plausibles, totes les alarmes. Bandera groga al vent, massa onatge. Encara és aviat, potser, per sortir a nedar a mar obert. No sé si per excés o per manca d'escates.

badabadoc

Els dies de rutina són una combinació de blau, verd i groc on no hi ha lloc per al vermell festiu dels calendaris.

Que arribin ja les roselles.

malgrat la llum

La pell, en ebullició. El llast de totes les ganes de mossegar-te els llavis amb les dents toves del desig, i manllevar-te els besos que, callats, parlen de mi. Perquè la boca esdevé torxa de mots incendiaris que encenen la sang, tot il·luminant els camins antics que fa temps que les teves mans recorren a les fosques. Perquè, malgrat la llum, el tacte té memòria d'ulls tancats.

diumenge

splash

que plou, que fa fred,
que res no abriga prou,
que l'hivern és com equivocar-se.

Manuel Forcano, Corint

Deixar enrere el temps de les equivocacions i amarar-se de vermell. Llegir Forcano és com fer esclatar un tomàquet cherry dins la boca.

bonito es

Capvespre amb excés de llum. L'hora robada és una bombeta amb seixanta minuts de sol extra. Els noranta m'han colpejat el cervell i m'he refugiat en els vinils antics, l'espiral i l'agulla i totes les voltes hipnòtiques fins que arribi el moment de sortir, quan les obligacions ens criden amb la veu del rellotge. I t'has de treure la disfressa d'una joventut fidel que sempre torna quan la invoques.

dissabte

sweet and sour

La contradicció. Desitjar el buit però voler fugir dels forats que se'm fan a dins. Els adéus com petits corcs fins que tornes.

El vertigen és agredolç.

divendres

vocabularis

Tantes paraules a dins, per a res. Perquè hi ha moments salvatges que no es deixen ensinistrar pel llenguatge, que no es deixen traduir a cap dels idiomes que conec. Química, aire, combustió, cendra. I un després inclassificable, de record cremat i enyor de sutge. Ben negre.

cactus

M'espolso el pol·len de les espatlles, ara pols inútil lluny de corol·les i pistils. Malgrat dur sempre un grapat de pètals a la memòria i tenir els sentiments ancorats al regust tebi d'un dia de primavera, acabar essent l'escenari d'un intent fracassat de pol·linització. I'm not a flower.

dimecres

#dmpoesia



Si al nostre cos quasi tot és aigua,
quants gots ocuparà un record?

Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes

gratacels

Mentre la pluja em parla en la llengua de la fressa 
dels pneumàtics avançant sobre els carrers mullats 
en aquesta nit d'angles rectes, 
escric 'Nova York' com a sinònim de tu. 

Perquè, com la ciutat que anem nodrint d'esperances
any rere any, sense pressa, 
sempre m'esperes, pacient, 
al final de la llista dels nostres propòsits. 
Cites. Fites. Gratacels.
Tota aquesta certesa com a sinònim de tu.

dilluns

pa a les butxaques

Engrunes als camins de la memòria. Tot esperant la pluja, fer inventari de petites renúncies. I trobar els esborranys de totes les vides possibles que vam imaginar sobre la taula, construïdes amb llapis i goma durant les hores ingràvides d'escola. Cruïlles, viaranys, dreceres, i aquesta sensació de llunyania de les primeres redaccions. Sí, hem arribat a alguna banda. Però, de vegades, perduts en la distància, no recordem com. No portàvem prou pa a les butxaques.

diumenge

road movie

Persones sense subtítols ni asteriscs ni lletra petita. Dones i homes de costures visibles, de mirada neta i somriure ample. Ja sabem que la vida no és perfecta però, de vegades, et regala trajectes amb bons companys de viatge.

divendres

veu en off

Trencar la rutina sense dibuixar esquerdes sobre la pell d'un divendres qualsevol. Els sentits inflamats. L'ànima no té prou butxaques per guardar tants versos d'amor.    

dijous

amb molta força i primavera

Esperant que arribi el dia que poguem desterrar les mitges al fons del calaix, i que l'estiu ens enrioli les faldilles. Que s'enfilin una mica més les temperatures per alliberar la pell -lletosa en despertar de la hibernació- de la presó de sintètics i cotons i acolorir-la, un cop més, amb el ritual de gespa, sol, terrassa i balcó de cada primavera. Les sandàlies s'agiten dins de les seves capses, tot intuint el canvi de temps. L'armari comença a ser una festa a la qual estem tots convidats. T'espero allà on acaba l'espatlla, bruna, polida, brillant. Véns?

dimecres

you're always late

Seure davant de l'ordinador a esperar que arribi el cop de genialitat.

...

Avui fa tard.

the eye of the storm

La setmana minihuracà. Somnis supersònics, aterrar-despertador a l'ull de la tempesta tropical. La llum és avui un soroll tou, amable. I tu, tots els paracaigudes.

dimarts

aventurers

L'enyor encara cou,
de vegades,
fluixet,
les nits que s'abandonen,
cansades, al verd ortiga
dels marges dels camins.

Estimar és un esport de risc
quan el conjugues camps a través.

dilluns

allegro

Dilluns sense aquells 'bon dia' que són cops de puny. Dilluns de música alegre, de repicar de dits sobre la taula, de saltirons i cul inquiet. Potser és que, com els arbres, intuïm aquesta primavera que ens encalça a la sang-saba, i els batecs, d'un vermell més viu, marquen el ritme de l'orquestra que dirigeix el propi univers. Sabor a sonata en flor. I, als ulls, tots els ametllers.

diumenge

palomitas de maíz

Et negaré unes quantes vegades, així, sense fonament. Sense creure-m'ho de debò. Només pel plaer de dir-te després en forma de 'sí' rotund que em recorrerà per dins com un eco, fins a omplir el darrer racó del cos. Fins a la fi del món dels ulls, allà on neixen els peixos que saben nedar dins la sal de les llàgrimes que encara han de vessar, fetes d'una tristor passiva, en reserva. Aquelles que esperen que la vida et doni un motiu per afegir-hi l'aigua que manca per reconstituir-les en plor i sortir a apagar focs que cremen pell avall.

Hi ha dies que ets una certesa tan concloent que m'esclates dins del pit en pensar-te. Tinc un cor crispeta.

habitacions d'hotel

Frases efímeres, gargots de guix a la pedra gris uns segons abans de la pluja. Paraules que no han arribat a ser, ni a la veu ni al paper; tan sols hostes d'una sola nit a la cambra desordenada del pensament. Els versos que vaig recollir ahir pels carrers de Girona han marxat aquest matí amb el vent, amb el record recent d'una tramuntana esquerpa. Poemes-estel, fets de mots de plàstic transparent, que es barregen, anònims, en un cel tacat de gavians i diumenge.

dimecres

daisy killers


Presentació oficial el dia 21 de març a les 19 hores a la Biblioteca Central d'Igualada coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (i, per què no dir-ho, amb l'inici de la primavera).

A la venda a les llibreries a partir del 22 de març.

Podeu deixar tota mena de crítiques i suggeriments sobre l'obra al contestador automàtic de l'anna g. (aquest bloc) o a univers.privat@gmail.com

I gràcies a l'avançada a tots aquells que el compreu! :)

dimarts

immunitat

A força de mossegar dies enverinats, acabes trobant-ne l'antídot.

aeroplans

Despertars que, en el seu esclat, s'enduen l'esbós, les quatre línies amb què hem apuntat el dia. Sort que encara hi ha aviadors intrèpids que dibuixen camins al cel. Seguir el rastre blanc, i deixar que la mirada se'ns ompli d'expectatives.

dilluns

flughafen

La nit com una pista d'aterratge,
llisa, àtona,
sense estridències,
on tornen -un a un- els aparells
que hem enlairat amb l'embranzida
del primer cafè del matí.

Coloms de paper
amb totes les ales escrites.
Lectura anònima
sobre la tauleta;
el pes dolç a les parpelles.

La darrera paraula arriba,
adormida,
amb l'últim avió.

fluo marker

Tibar del dilluns, i fer que la setmana es precipiti coll avall en forma de cafès i speeches i reunions informals. Pendents de la previsió del temps, amb un retall brut de primavera agafat amb pinces, mal comptar dies, hores i calories. I desfullar les margarides que encara han d'arribar per missatger. Et vull entrada furtiva a la meva agenda, en retolador fluorescent.

diumenge

el forat de les olives farcides

El pensionista prematur ofega els diumenges en vermut. Dalt, un blau tèrbol, com el passat de l'home que naufraga en un vas llarg amb tres glaçons; als peus, tot el verd que es pot encabir als ulls. Contemplar com els discursos absurds fan equilibrismes al caire de la barana des de la calma d'una cervesa, ser moderadament feliç en un moment qualsevol. Les dècimes d'eufòria quan em mires, les ganes d'aventura, tota la curiositat. I aquest voler esmunyir-se pel forat de les olives farcides per esbrinar on van a morir els pinyols. Dies plàcids amb vocació d'oasi on oblidar que ens fem grans.

divendres

lumière

Si esquinces el matí,
la llum regalima
de les ferides.

Si tanques els ulls,
tiretes i mercromina.