dilluns

avets

Hiverns apòcrifs, escrits als marges del camí, travessats per tot de branques nues on es recolza el blau cel. On se'n va la fe que perden les fulles caduques? Marxa i torna amb la migració dels ocells, com un desig recurrent. Voler redreçar, doncs, els dies d'hivern de carrers estrets i mal dibuixats sobre la pell, i que se'ns acudeixi l'amor com un verb verd, una oració perenne, malgrat la lletania del fred.

Estimar és arbres, boscos d'avets.

2 missatges al contestador:

cantireta ha dit...

OH!! Preciós....

Un petonet, nena :-)

anna g. ha dit...

Gràcies, cantireta! :*

Publica un comentari a l'entrada