*

*

dilluns

nusos, pedaços i verbs

El poema, aigua.

Els versos van arribar amb la set de dir les costures, i els metres de fil, i el nedar de l'agulla tot fent camí sobre el mar d'aquesta pell per embastar altre cop -a puntada de mot, a manera d'anestèsia- els dies descosits a la memòria. L'amor és fet de nusos, pedaços i verbs.

Ara que sembla que ja tot està sargit, tal vegada caldrà aprendre a brodar el silenci al teixit del gest. Que ja no hi és aquella set salvatge, però encara romanen les ganes de beure.

2 missatges al contestador:

Carles Querol ha dit...

Un rumor de silenci avança, ona a ona, cap a tots els racons d'eixe mar. El poema també sap esclatar sense alçar la veu.

anna g. ha dit...

M'encanta el teu comentari, sobretot la darrera frase :)

Publica un comentari a l'entrada