divendres

rèptil

Temps de mudar la pell 
del llavi. 
Temps sibilant, 
d'essa sonora. 
Temps de fricatitzar, 
de cicatritzar. 
Mots-serp 
per pronunciar amb pas lent, 
sensual, 
sinuós, 
el teu nom d'hivern.

dijous

un globo, dos globos, tres globos

 

A Sabadell estem més que acostumats a veure globus grocs enlairant-se cap al cel, fugint a tota velocitat de la presó d'unes mans petites, sobretot si passeges per la plaça de l'ajuntament on hi ha el primer establiment de la cadena de restaurants Viena. Malgrat el costum, ¿què fa que cada cop, un rere l'altre, ens quedem embadalits tot contemplant la trajectòria del globus fins que desapareix de l'abast de la mirada? Potser és que, malgrat el pas del temps, mai deixem de mirar el món amb ulls de nen, potser per poder tornar durant un moment a aquella infantesa que, segons per a qui, era en color o en blanc i negre.

dimecres

disculpen las molestias

El cos, avui, en obres, com les ciutats en agost.

Molèsties arreu. I jo, incapaç de disculpar-les.

dimarts

epicentres

Obviar el ritme del batec, la cadència de la respiració fins que l'emoció dels petits reptes ens terratrem les hores. I el pit esdevé insuficient per a un cor que es revela omnipresent, potent, sonor. 

Tsunamis a la sang. Les expectatives, fetes d'aire i fusta, suren.

dilluns

glops de calendari

Mentre a fora plouen cançons de tardor, plorem deserts, enyorem glaceres.

El cos, aquest meravellós desconcert climàtic.

diumenge

on the road again

El darrer dia de vacances és respiració profunda i ulls tancats, a l'espera de la fiblada de l'estrès.

divendres

dièresi

Al clos del cos, horabaixa.
Posta de sol sobre la carn laxa,
el múscul cansat,
el pensament circular
apamant el vol de tarda
dins la mateixa gàbia,
l'horitzó nostre de cada dia,
el gest recurrent,
sempre puntual a la cita.

De tant en tant, però,
canviar una coma,
inventar un nou verb,
redefinir el punt i seguit,
atorgar un tacte diferent
a un final provisional.
Ampliar fronteres,
redecorar banderes,
eixamplar els límits de la pell,
accentuar un moment àton
tot desafiant les regles.

Dièresi.

Que sí, que es pot ser feliç
durant l'instant en què goses
pronunciar-te el nom de dins a fora,
distinta,
malgrat el palíndrom etern.

Gemina't. Germina.

dijous

nusos i llaçades

L'art de viure és saber encadenar finals amb principis. 

Tarda d'anar filosofant, o com trobar al propi rebost una frase optimista ara que arriba el final de les vacances.

dissabte

carnívor

Cel gris cendra: als ulls, ja cremades i extingides, totes les expectatives. I, mentre recollim del terra les fotografies que no farem, els indrets que no veurem, les restes d'aquestes vacances mal gaudides, a l'estiu li creixen ullals.

Vigila, que l'agost mossega.

divendres

poemarbre

Sequera. Ceguera. 

Eixamplar, allargar les arrels 
en un intent de trobar els mots 
que il·luminen, 
que nodreixen, 
un símil d'aigua que calmi 
aquesta set que rovella. 
Podar les branques del poema, 
amputar els versos erms.

Nus, fulla, brot tendre,
sintagma, fonema.

Llucar de nou,
i tornar a trobar
el sentit al verb créixer.

dijous

time machine

Quin plaer tornar de tant en tant a trobar Miss Gradenko i companyia. I, durant un instant curt i intens, sentir de nou les emocions d'aquella incipient preadolescència.

Tenint la música a l'abast, qui necessita una màquina del temps?

dilluns

roba usada

Adonar-te que, a la maleta dels quaranta, cada cop hi ha menys lloc per a la novetat i la sorpresa. Caldrà, doncs, reutilitzar la roba fins que, del desgast, se'ns desfili a les mans. 

Fer-se gran és acostumar-se a caminar en cercles i acabar estimant el mateix paisatge. Malgrat els forats de les sabates.