Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

colorista

Vesso de colors que m'atropellen el cos. El verd, però, no marxa i s'instal·la al tacte d'unes mans-selva que s'estenen, indecents, pels viaranys d'un cel pensat sense baranes. Aquesta primavera forastera enganya l'instint i empeny els mots a florir a qualsevol banda, a tot volum. En aquests vint graus es cova una nova versió de mi, sorgida de la fe cega en aquesta vida i de mala llet(ra) que gasta l'enyor.

tangerine

Estimar-te mandarina. Despullar el teu record un dia qualsevol i adonar-se que la seva olor, intensa i dolça, resta a les mans de la memòria.

red balloons

Ingràvida, l'eufòria continguda a les paraules.
Que s'enlairi el traç que dóna aire a les coses grans.

diàlegs

Evolucionem, que és aquest anar acumulant temps als engranatges i alhora acceptar les condicions d'aquesta obsolescència programada i la provisionalitat de les mudes. Però de tant en tant desafies el desig, amagat rere la tensió de la geniva, a parlar d'amor, per pur plaer, ara que sabem que el sexe és voluble i que el cos es pot dir d'altres maneres.

mutants

Dins l'ordre establert dels coberts a taula viuen culleres amb vocació de forquilla que convexament  concavament  metàl·licament  secretament  aprenen a mossegar aquesta vida que, feta de massa os i massa carn,  a tothora  per força  demana dents.

cesura

En la lectura atropellada que sovint és aquesta rutina que s'encaixa entre les costelles i que resta espai a l'aire, cercar la pausa obligatòria en la teva companyia.

Ets la cesura al bell mig del vers.

propost-its d'any nou

pàtries d'un sol dia

Tardes despentinades, rebels: maregassa a dins  quan et dius en oceans. 
Repasses les vores de cadascun  dels naufragis per tornar  al tacte fosc d'aquells ulls,  al verí aspre d'aquella pell,  a la sal dolça d'aquelles mans.  Cada fil de la memòria hissa  la seva pròpia bandera. I et comptes en sargits  quan penses en pàtries d'un sol dia.