Ves al contingut principal

inventari de freds

Desnones dèries com aquell que espolsa l'arbre perquè creixi un hivern en el buit que deixa el verd. I, en aquest desfici de fer net, endreces un altre estiu que no t'ha abraçat gaire -o ets tu qui potser no s'ha deixat estimar prou? De sobte, inventari de freds a la memòria. Aquell de branca nua que arrela fàcilment a la pell, i t'obliga a cercar una primavera urgent en el cos de l'amant amb un gest que imagina tot d'ocells que tornen dels tròpics. O el fred d'olor de neu que duu el vent que bufa des del país dels teus trenta anys. El calfred que provoca el desig a deshora. I penses que potser sí que hi ha estius amables que t'abracen prou fort perquè no acaben mai de marxar del tot. Perquè tornen dels tròpics quan els invoques amb un gest suau sota el llençol i, enmig d'un hivern, ens recorden que el fred també crema.

Comentaris