a destemps

Embastes una primavera al cor
amb un fil de fred 
d'aquest hivern que fuig, 
esmolat, 
i que s'esfilagarsa.

Amb la rialla del desgel
i la promesa del verd a la sang,
florir a destemps,
privadament,
pel goig secret de saber-se viu
enmig d'aquesta por blanca
que lentament va colgant els dies.

Comentaris