an→←na

did you ever touch the night

2012-02-13T09:27:00.003+01:00

El matí, i totes les esgarrapades. La nit té dues cares, i una d'elles punxa.

terràqüia

2012-02-11T19:25:00.001+01:00

Terràqüia, pneumàtica, de puntetes i amb un gest baldufa m'espolso els oceans que vaig inventar per fer naufragar les dèries que em travessaven de continent a continent. He ensinistrat l'aigua perquè ja no m'arribi fins al coll.

la previsió del temps

2012-02-09T22:18:00.001+01:00

Tot redescobrint el plaer de llegir al llit, o simplement escoltar música, a una habitació que encara es resisteix, que encara es descongela, que encara no acabes de fer del tot teva, desemboliques els colors. Abans de tancar els ulls i abaixar definitivament les persianes del dia que ja no dóna més de si, t'il·lusiones amb un divendres que ja arriba. I un dissabte que et promet que a la tarda et xiuxiuejarà el fred a cau d'orella, fluixet, perquè et sobrevinguin calfreds i tinguis un bon motiu per buscar companyia i sofamantejar. Els petons amb regust de cervesa arribaran diumenge, i superaran totes les previsions i expectatives.

run devil run

2012-02-09T12:16:00.000+01:00

Corre. Més ràpid. I, mentre acceleres el pas, et preguntes d'on sorgeix aquesta inquietud que et regira, aquesta sensació que algú invisible t'encalça des que has sortit de casa. La pròpia ombra? Atura't i fes-li la traveta.

capital letters

2012-02-08T22:33:00.000+01:00

Vespres de cansament agradable, nits que arrodoneixen un dia gairebé perfecte. Provo de tancar el cercle i el gest, inútil, esdevé un gargot de desig. Si intentés escriure la intensitat amb què et duc a dins, esclataria en majúscules.

pol·linització

2012-02-08T10:04:00.002+01:00

Conjunció astral, conxorxa planetària. Matins en què, inexplicablement, tot flueix. Fins i tot el trànsit. I a dins et creix lentament una eufòria que es ramifica, lluca i floreix. Moments pol·len, abelles, espores. Dies de primavera anticipada.

otro cuento de Navidad

2012-02-07T12:21:00.000+01:00

Y Mr. Scrooge, cansado de la misma historia año tras año, instantes antes de la visita del fantasma de las navidades pasadas, decidió ahorcarse en su habitación para acabar con este cuento.

La meva pròpia versió del conte, que llegia sovint quan era petita. Llavors Dickens em parlava en castellà.

disbauxa

2012-02-06T13:06:00.001+01:00

Els dilluns esdevenim éssers vulnerables després de ser superherois de cap de setmana. Ens manquen la cuirassa de dimarts, la treva de dimecres, les expectatives del dijous i les ales dels divendres.

memòria de peix

2012-02-05T20:05:00.001+01:00

T'he contemplat amb les mans

mentre dormies.

I ara que no hi ets voldria

començar a escriure't,

però els meus dits

no recorden per quina lletra

comença la teva pell.

El tacte té memòria de peix.

obstacles

2012-02-04T10:53:00.002+01:00

Vas aprendre a no enderrocar les parets sinó a adornar-les amb tot de quadres. Amb finestres de mentida. Obstacles cool però, al cap i a la fi, obstacles. Que t'estimin a totes hores com en una cançó dels seixanta és una utopia. Això, i tornar a esdevenir un vers en qualsevol moment del dia.

i el sol se'n va

2012-02-03T17:51:00.002+01:00

Una posta de sol al revés és ara, quan se'm fa visible, ben ataronjat, naixent per sota de l'horitzó de la persiana. Hi ha dies que comencen quan tot just comencen a acabar-se.

peus mullats

2012-02-03T12:24:00.000+01:00

Ens mullem els peus en els dies líquids que transcorren lentament, present avall. L'ahir és una pedra rodona, un còdol que ajuda a travessar el riu per la part menys profunda. I arribar a l'altra banda del demà.

mans gelades

2012-02-02T16:42:00.001+01:00

La inspiració, congelada a temperatura ambient. Com tota la neu que havia de caure aquesta tarda, que segur que a hores d'ara és un bloc de gel al cel esperant que algú en faci figuretes. Com Eduardo Manostijeras. Alertes i sirenes, dies de rutina escapçada. Tanta emoció per acabar en aquesta sala d'espera absurda que ha esdevingut la casa. Vaig a llençar hores perdudes per la finestra.

geometria

2012-02-01T15:11:00.000+01:00

A mà alçada, traçar una línia recta feta de paraules subtils que esperonen l'instint cap a aquesta fam que es conforma, per ara, amb llepar punts finals.

Entre el desfici i el desig, la distància més curta.

jolibeus

2012-01-31T14:05:00.000+01:00

Matins d'helicòpters
blau amunt i avall.
Libèl·lules metàl·liques,
ales, eles geminades,
i un cos refulgent
de sol platejat.

Matins d'helicòpters
que em diuen aire
en sinònims eteris.

Voliaines.
..........Milotxes.
....................Jolibeus.

de vegades muntanya

2012-01-31T10:24:00.003+01:00

Aquesta sensació que avui el cel pesa tones de plomes que frisen per caure. Les tempestes de coixins són blanques i no hi ha soroll. Només una calma de cotó acabat de planxar que encara fa olor a suavitzant. La neu em pren i m'hipnotitza malgrat maleir-la amb tot el record d'una vida sota zero. Una petita part de mi és de vegades muntanya, Pirineus, català nord-occidental, però molt secretament.

clavegueres

2012-01-30T10:30:00.002+01:00

Els dimonis surten a passejar per la nit dels carrers, i esmolen els crits amb el caire viu de les cantonades. Amb els somnis ferits, els poemes d'aquest dilluns se m'han escolat pels embornals de la matinada.

slurp

2012-01-29T15:56:00.002+01:00

Llepar el dia:
la son de sobretaula
de diumenge és untuosa
i dolça.

Com de ratafia.

bridges over troubled waters

2012-01-29T13:56:00.002+01:00

Em pregunto què escriuria si no fos diumenge. Si, per no sentir a través de la paret la remor somorta del partit que mira el veí del pis del costat, no hagués posat el vinil una mica atrotinat de Simon & Garfunkel que ahir vaig manllevar de casa dels meus pares i que em recorda aquells dies tranquils i interminables, de llum de cel abans de la tempesta, de platges d'onades petites que ens llepaven els peus, de deures apressats, de berenars de programació infantil i melindros i magdalenes.

Em pregunto què escriuria si ara mateix no se'm posés la pell de gallina, si ara mateix no fos tot records i calfreds patrocinats pel vertigen del pas del temps. Em pregunto què escriuria si jo no fos aquest jo que ara es pregunta què escriuria si no t'hagués conegut. Massa preguntes, no creus? Escriu i prou.

on tot comença

2012-01-27T10:17:00.000+01:00

Podria viure retrocedint i tornar-me a escriure des del principi. Reconstruir la primera majúscula, fer arqueologia en la infantesa de la meva lletra lligada i començar novament a respirar paràgrafs cap a endavant. I així redactar millor aquesta prehistòria meva, amb dreceres que em duguessin més aviat fins a la inicial del teu nom. És allà on tot comença.

pells

2012-01-26T14:08:00.002+01:00

Dies en què la pell crida altra pell
pel nom del seu tacte.

Has sentit mai la seva veu?

secció de vents

2012-01-26T10:42:00.001+01:00

Retenció a la sortida de l'autopista. Paciència mode on. Abaixes la guàrdia, relaxes els músculs, la vista. Avui tot és més intens: el trànsit, la llum del sol, aquest fred d'hivern. Fins i tot el color dels pensaments, d'un vermell pujat, com la cançó que tot just comença. Una melodia que t'empeny -no saps per què- a resseguir el seu cos mentalment amb el sentit del tacte, amb uns dits lents, que es prenen el seu temps per no perdre detall i esperonar així aquest desig incipient. De cop, calor, fogots, humitat que es barreja amb una guitarra elèctrica i la secció de vents... i un clàxon estrident que et crida que posis primera i avancis, que ja està bé, que tots tenim pressa, que fem tard a la feina.

Que sí, que sí, que avui tot és més intens. I t'adones que la culpa és dels Rolling Stones: el seu Bitch t'ha agafat desprevinguda.

preludi

2012-01-25T12:43:00.001+01:00

Un dia vam creuar els mots.
L'avançada d'un exèrcit desarmat,
el preludi de les converses
que van venir després
per prendre'ns la veu
i quedar-se a la memòria.

Un dia vam creuar els mots,
sense saber que des de llavors
deixaríem de ser
vies de tren,
carreteres paral·leles,
per tancar cercles
i esdevenir amics i amants
perpendiculars.

La vida és allò que ens passa
entre caselles blanques i negres.

posada al punt

2012-01-24T22:39:00.000+01:00

Desmunta, peça a peça, la definició d'aquest buit tímid que duu a dins, incrustat, i que acota i encercla amb paraules. Com si els mots poguessin controlar el seu diàmetre, com si la veu pogués esborrar els mil·límetres que va deixar la pena com a sediment, el rastre de la sal a la pell en el seu trajecte, galta avall.

I continua el ritual, tot netejant i greixant la cadena de lletres que vertebra els mecanismes interiors, el to de la mirada, els paràgrafs que bateguen als òrgans vitals, els dictats escrits a la cara oculta de l'esquena. Les baranes del dolor petit, ben lluents, emmarcant el pou on l'esperança llença monedes perquè es compleixin els seus desitjos. La fe, incrèdula, ja fa temps que no prega i ressegueix amb el dit el contorn dels dies, potser per trobar-ne els defectes abans de quedar-se adormida, cansada d'esperar la perfecció. Però sempre somia amb ella.

L'enginy del cos, a punt. Volta de clau, i tornen els versos per fer-lo, de nou, poeta.

petits plaers

2012-01-24T19:50:00.002+01:00

Si he de vivir sin ti, que sea duro y cruento,

la sopa fría, los zapatos rotos, o que en la mitad de la opulencia

se alce la rama seca de la tos, ladrándome

tu nombre deformado, las vocales de espuma, y en los dedos

se me peguen las sábanas, y nada me dé paz.

No aprenderé por eso a quererte mejor,

pero desalojado de la felicidad

sabré cuánta me dabas con solamente a veces estar cerca.

Julio Cortázar, Salvo el crepúsculo

De tant en tant, Cortázar.

los hombrecillos

2012-01-23T19:36:00.003+01:00

Aquesta tarda volia intoxicar-me de Millás, i finalment he acabat conquerint un pany de paret amb tots els quadres i les fotografies possibles. He tornat a recuperar el meu coll llarg i el mirall em diu que sí, que m'enyorava després de tants cabells a la cara. La tarda ha caigut derrotada, i jo ho celebro escoltant jazz. Amb guix, encara, a les pestanyes.

remolins

2012-01-23T13:22:00.000+01:00

Tempestes d'estiu a dins.

I l'ànima, sense aixopluc
ni paraigües.

festa

2012-01-23T09:27:00.000+01:00

Ja surt el sol a regar els carrers d'aquesta ciutat que avui se'm brinda sencera, sense massa límits horaris. I embasto al pensament totes les coses que hauria d'encetar i enllestir durant aquest dilluns de festa. Aquelles que omplen llargues llistes de propòsits que sovint es queden en simples intents d'ordenar aquesta rutina que anem encabint sense ordre ni concert als calaixos de l'existència.

Ja surt el sol i, amb ell, l'energia i l'empenta. I la promesa d'un bon dia, escalfant-me el cos suaument, com una carícia.

vent de ponent

2012-01-22T18:45:00.001+01:00

Des d'aquest espai petit i humil ens volem sumar a l'homenatge a Narcís Comadira -com ha fet en Jaume Subirana- en el dia del seu aniversari. Per molts anys.

finestres

2012-01-20T10:22:00.003+01:00

Treballar en una oficina transparent, de vidre, situada entre uns camps de conreu i un bosc immens. I adonar-te que fins a avui divendres no t'has aturat en cap moment a contemplar el paisatge verd que tens al davant, que se t'ofereix, gratuït, sense haver de fer cap més esforç que desviar lleugerament la mirada de la pantalla de l'ordinador. De finestra a finestra, de vegades un trajecte que es fa etern. Maleït estrès.

relativitats

2012-01-19T22:18:00.000+01:00

Del sofà on m'assec fins a la meva petita biblioteca, la distància del meu braç estès. Aquest vespre, però, ens separen un lleuger mal de cap i nou hores seguides d'e-mails. Quilòmetres.

superlatius

2012-01-18T22:34:00.001+01:00

Et respiro amb la pell mentre m'emboliques els cabells amb els dits llargs de la llunyania. Som ales i arrels, nusos al fil de llana que fuig del cabdell, enemics de la veu baixa i la lletra petita. Fets de vermell retolador, superlatius, esclatem en tasts de paraules: enfilar-se heura, cridar verd falguera, estimar sense cometes, sentir eucaliptus. Si escrius la distància amb minúscules, sembla més curta.

all the old pictures

2012-01-17T21:05:00.000+01:00

De tant en tant, aquelles nits que et roseguen l'ànima. Hores de forats petits i fils de corrents d'aire que ens empenyen a obrir calaixos prohibits per tornar a contemplar el passat i ell, a nosaltres, amb els ulls d'un color de temps aigualit pel pas dels anys. Mirar fotografies sempre té un punt d'amargor que se't clava a dins, amb agulles de cap.

evolució

2012-01-17T12:33:00.003+01:00

Quan va despertar, dinosaures.

Antònia Font

El dia evoluciona. Si el matí és dinosaures, em pregunto què o qui ens espera al vespre.

ce lundi

2012-01-16T12:15:00.001+01:00

Aprofitar la pulsió, l'empenta, i sentir-se invencible durant un moment de passos llargs i moviments lents. Tibar dels llavis per incitar el somriure, sense motiu, sense haver de cercar un perquè llarg i pesant que ho expliqui tot. Malgrat els núvols de tempesta, rentadores. La bugada blanca d'aquest sentir-se completa. La felicitat, sense subtítols, com una ofrena al vent, amb agulles d'estendre. Tout défiant la pluie.

blat de moro

2012-01-12T22:44:00.000+01:00

Tot buscant un mapa per perdre'm, m'he trobat desnonant mites i falses creences per fer lloc a les emocions-crispeta que m'esclaten al pit -sense previ avís- i a quatre grapats d'aire.

Hi ha instants en què la vida t'atropella, amablement, i es disculpa amb un somriure.

fruita d'estiu

2012-01-12T11:15:00.001+01:00

Entre ombres glaçades em sobrevé el record del vermell indecent de les cireres, i aquell mossegar el color sucós de síndries i préssecs per provocar el regalimar dels mots-desig, aquells que no es deixen dir. But whispering coll avall en direcció a l'escot, totes les converses, anònimes. I que la gota més agosarada travessi la regatera per omplir d'estiu el melic i així nedar en el teu nom. En aquest bocí d'hivern t'he invocat calfred, i he foragitat la boira.

cotó de sucre

2012-01-11T13:08:00.000+01:00

Fer l'exercici d'entendrir-se, d'estovar-se per amplificar els sentits, exagerar les seves reaccions. Oxigenar les sensacions per poder percebre el seu perfum, i així estimular la producció de pensaments agradables, farcits de llum i de sol i boires amables. Desfilar el cotó de sucre, teixir reflexions que reflecteixin un desig que no es troba als miralls. Pensar-te, al cap i a la fi, i trobar els mots per dir-te sobre el paper. Que difícil.

sentits i direccions

2012-01-10T22:55:00.002+01:00

Escriure des de dins cap a la memòria. Avançar en el passat immediat i retardar le futur proche. Endavant, endavant. Evitar les prediccions, però, que són perilloses: carregades d'expectatives i il·lusió, acaben esdevenint derrotes ben feixugues. Enmig de tot aquest trànsit, no hi ha lloc per al present; és una anècdota, doncs. Una parada de metro, dos trens en contradicció. El temps que se'ns escapa, escata, sargantana, i que deixa la cua com a penyora del record. Endavant, endavant. Però sense córrer. No cal, no.

xip-xap, xup-xup

2012-01-09T21:33:00.002+01:00

La sopa fumeja, calòrica, els incendis del dia, ja extingits. Sobre la taula, dos bassals on llençar-se a trepitjar fideus sense botes d'aigua ni impermeable. La cullera ens dóna permís per ser solubles. Aquest cop em demano ser sucre.

it's warm inside

2012-01-09T14:32:00.000+01:00

* cor (t)robat a Arbúcies

De tant en tant, perquès de gel. Sort que el cor encara és capaç de fondre'ls.

take the money and run

2012-01-08T15:57:00.001+01:00

Atraquem un banc i robem una altra vida més fàcil, més agraïda. Com la del gran pintor burgès i modernista. Però al nostre dia a dia plou, i se'ns desfan les pistoles de sabó. Sempre podem córrer i enlairar bombolles. La predicció del temps sembla que no canvia. Hola rutina, adéu arbre de nadal. Va, fes-me volar.

taula de salvació

2012-01-06T19:45:00.001+01:00

Sent que he d'explotar en un gris elèctric. Elèctric llampant. Espurnes de gris, de pluja metàl·lica. Tenc els mots esmussats, anèmics. Els aliment amb corrent alterada. Els endolls tenen poca força i els blaus i els vermells tornen en un inevitable gris, que perd energia. Necessit connexió, necessit fúria de coure, xarxa d'unions. Mentre, vaig aprenent a mesurar la graduació dels meus sentiments. De dia els faig relatius absoluts, de nit els graduo a 5,2º. I em faig addicte a les petites explosions. Després, però, tot esdevé tan neutre i pla que necessit trobar els defectes més durs. Sense anestèsia. A cor obert.

Marta Bertran, Metamorfosi de colors

Un dels llibres que salvaria d'un naufragi perquè m'acompanyés a una illa deserta.

prínceps i reis

2012-01-06T16:57:00.000+01:00

Visc en codi morse. Ratlla-punt-ratlla. Avesada a estimar a estones, al ritme que marquen les pauses.

sense angles

2012-01-05T11:04:00.000+01:00

Aquest intuir-te sinuós, sense angles, d'essa sonora i vibrant. T'invoco a través d'un enyor amable i em conquereixes el son, febril, de tacte en ebullició. Al pensament no hi ha distàncies, o es mesuren en centímetres d'imaginació? És el cos el que tradueix les hores que ens separen en un desig que s'instal·la ben endins i que s'estreny a poc a poc, com si ens manqués l'aire. Respirar-te és horabaixa, i tots els malabarismes de la llum.

giravolts

2012-01-05T09:31:00.000+01:00

De puntetes, enagos, faldilles
i giravolts.
Baldufa improvisada,
ballar tots els cercles de colors.
Sobre la pell,
tatuada, la teva música.

Enlaira'm.

sopes

2012-01-04T10:59:00.003+01:00

Cafès amb llet, infusions, caldos, sopes, sucs, litres i litres d'aigua. La febre i el refredat ens empenyen a ser líquids. Fins a vessar per les costures d'aquest cos mal embastat.

frívola

2012-01-03T21:16:00.000+01:00

Casa és la remor somorta dels electrodomèstics en marxa quan tu no hi ets per donar-me conversa. El frigorífic recita poesia en la llengua de Shakespeare mentre jo em dedico a llegir epílegs, com a solucionaris dels poemes que plantegen exercicis emocionals a les planes mig buides dels llibres. Ningú no esmenta l'efecte Fisherman's Friend ni el cop de foc artificial al bell mig del cervell que provoquen certes lectures. Perquè sí, hi ha versos que esclaten, sentiments que s'esnifen i paraules que t'aclareixen la gola. I l'efervescència crea addicció.

He decidit ignorar els pròlegs. A ningú li agrada que li expliquin el final de la pel·lícula.

you make me feel like dancing

2012-01-03T13:08:00.001+01:00

Tenir tot d'infinitius per donar moviment als dies que encara estan per estrenar. I saber del cert que hauràs d'inventar nous verbs per definir certs giravolts, piruetes i passos de ball.

arbòria

2012-01-03T09:30:00.000+01:00

He enyorat, sense saber-ho, el paisatge-decorat de cada dia. Aquesta terra que s'incendia de forma indecent amb la llum, i tots els arbres que respiren immobilitat i arrels i escorça i anelles que són anys com bandes sonores de silenci ja consumit per la veu de la natura. Penso en temperatures, punts d'ebullició, condicions normals i graus de dificultat, i ja no em bull la sang. O tinc saba a les venes o el cor se m'està tornant covard.

sense mapes

2012-01-02T15:06:00.001+01:00

Tibar d'una paraula i fer-ne una frase prima, de fil de veu que tremola, per embastar diàlegs a les estovalles. Jugar a ser déus barats, mitologia de rebaixes, teixir jerseis amb les agulles del temps i esllenegar les mànigues de la tarda. Longituds, latituds, actituds sense mapes. Perquè el mèrit és perdre'ns, boca endins, i trobar-nos per instint en els camins i els viaranys que ens duen a casa. L'amor és una llar feta de converses llargues en la llengua de la llana.

gimme shelter

2012-01-02T12:51:00.001+01:00

Que algú escrigui quelcom genial. Por caridad. Que vull paraules volàtils, d'aquelles que fan pessigolles al paladar i que deixen una empremta agradable, fàcil d'oblidar. Per a coses memorables, nosaltres.

peluix de goma

2012-01-01T23:46:00.003+01:00

Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà sense llibres ni televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre pàrquing i pàrquing els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de nou a sis s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa, amb majúscules tipus preparadoslistosya! a punt per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins i aquest passar pàgina que vol dir posar-se el pijama i abraçar amb els peus la bossa d'aigua calenta com si fos un peluix adoptat. Ara que som al llindar dels quaranta, ~~sobre~~viure i mascotes.

no apte per a menors de divuit anys

2011-12-30T10:39:00.000+01:00

La versió adulta dels melindros i les magdalenes esdevé quan substitueixes la llet amb cacau per una tassa de cafè. La maduresa és una mica menys dolça sota l'atenta mirada de la cel·lulitis. I és que, a aquestes edats, els entrepans de pa Bimbo amb Nocilla els carrega el diable.

xip-xap

2011-12-29T17:33:00.002+01:00

Com tancar aixetes invisibles si no sentim la remor de l'aigua. Que ragin els dolls de les paraules, doncs. I sortim a trepitjar bassals.

naufragis

2011-12-29T15:27:00.002+01:00

Ja no queda pell als llavis
de tant mossegar-se la boca
i dessalar la llengua en silencis salobres
i mots sense espines, humits.
La veu de les mans com l'aigua
que patrocina tots els naufragis.

Que parlin els dits com navilis enfonsant-se
en els camins que deixa la sal.

gira-sol

2011-12-28T10:30:00.002+01:00

Aquest sol d'hivern que et busca per acaronar-te les cuixes. I tu que et deixes trobar.

broca del cinc

2011-12-28T09:32:00.000+01:00

L'any que acaba, ara que començo a fer forats a les parets. Cicles i broca del cinc. Els calendaris com a llar de tots els dies que han de venir. El futur és fet de paper, com els murs d'aquesta casa. Hi escriuré, doncs, els secrets que no es poden dir en veu alta.

cròniques

2011-12-27T11:27:00.001+01:00

La pàtria antiga del pez colorao és ara un país estrany de duanes i aranzels en monedes d'altres llengües, de fronteres fetes de dilluns sense moure's d'aquesta terra de barques i pinedes. L'exili vermell parla amb accent tancat i un article salat que amaga potser un secret de dies de blaus nets de mil matisos, i la sal i l'escuma d'una calma dibuixada a mà alçada i que ens fa d'horitzó quan ens sentim astronautes.

Preguntar-se on és el sol d'ahir, cercar-lo al blanc de la nevera. I enlluernar-se.

en vas ample

2011-12-25T14:56:00.000+01:00

La nit és territori de policia i ambulància que llauren camins de llum i sirenes pels carrers de la ciutat. Les hores fosques, com prostitutes, es venen al millor postor. L'oblit és fet de litres d'alcohol, de nevera buida, d'amor sense casa. De vides de moble bar que somriuen amb les dents corcades a un futur que crida a les cantonades que res té sentit, amb veu de plàstic fos i vidres trencats. La nit se serveix un Bon Nadal doble, sense gel, en vas ample i curt, i d'un sol glop es beu la matinada. Salut.

(bon) nadal

2011-12-24T10:20:00.001+01:00

inevitable

2011-12-23T18:38:00.000+01:00

Quan la ferida, rabiosa i vermella, es calma, el dolor s'adorm ben acotxat per la bena i s'alenteix el bombeig de la sang a la templa, arriba l'hora de treure l'esparadrap.

cotó

2011-12-23T09:49:00.003+01:00

Hi ha dies que sembla que, si no surts del llit, no et pot passar res dolent. El nòrdic com a muralla, els llençols com a armadura. Il·lusa.

flotadors

2011-12-21T12:37:00.000+01:00

Entre el suro

i la pedra,

un bon nedador.

Antonina Canyelles, Piercing

Moure braços, cames i peus amb harmonia, i un respirar compassat. Les piscines (i la vida) són plenes de valents sense flotador.

simfonies petites

2011-12-21T09:44:00.001+01:00

Torno al poeta perquè m'aculli entre versos càlids i flonjos que, llegits en veu baixa, deixen un regust d'amor de vi dolç i record d'ulls clucs a la planúria humida de la llengua. Simfonies petites de mel i llimona. Tastets de ratafia. De vegades em pregunto com es pot estimar tant en l'espai mínim d'un poema.

mapa de sons

2011-12-20T13:23:00.001+01:00

Que fàcil és esqueixar el silenci a les fosques d'un despertar de matinada. Amb el cos ben tibant, l'estrebada de la pell, ser mapa de sons per trobar-te, una vegada més, amb el tacte. L'alenada suau d'un gemec ressona com un cop de puny a taula.

subversiu

2011-12-18T19:54:00.002+01:00

Tinc un rellotge que es va alentint progressivament. M'agrada imaginar que ha decidit adoptar la seva pròpia noció i mesura del temps, ara que marca deu minuts per a les quatre de la tarda quan gairebé són les vuit del vespre, i així rebel·lar-se contra la tirania de les hores en punt. Visca la revolució.

little black dress

2011-12-15T15:13:00.000+01:00

Un Variations Chocolat Noir perfuma el matí and blows away les boires grises i negres. No hi ha garlandes a les parets, just backpacks, tees and tracksuits, però es poden respirar els colors i l'ambient de festa. Purple high heel boots, el cos voluble, baldufa; la pàtria de pensar-te, recórrer els camins que m'hi duen. Vides puzzle, instants post-it, happiness fixed amb xinxetes to the wall. El dilema de sempre: com encabir el temps dins del vestit massa estret d'una agenda. I need a new little black dress, un toc de màscara a les pestanyes i un somriure per bandera.

odissea

2011-12-14T23:23:00.002+01:00

La nit i el cansament esmolen ganivets que tallen la carn de les cordes que ens lliguen al pal major com si fos mantega. M'he prohibit enyorar-te, però les sirenes canten a plens pulmons.

fotograma

2011-12-14T16:04:00.000+01:00

Matins que són movioles. Instants idèntics que es repeteixen cada dia a diferent velocitat, segons els grams de son que duem a la sang. Avui és sobredosi de mandra, càmera lenta, aquell deixar-se portar fins a la fosa en negre.

subjectiu

2011-12-13T22:41:00.002+01:00

Subjectes el·líptics. Verbs que es conjuguen sols. La gramàtica també pot ser cruel.

handle with care

2011-12-13T18:28:00.000+01:00

Llepar la cullera fins a assaborir la dolçor metàl·lica de l'acer. El regust del desfici. La migranya que em forada. El cop de vent que debilita voluntats, malgrat els baluards i les talaies. No sé què fer-ne, de tanta fragilitat. Potser paraules de vidre.

subjuntiu

2011-12-12T14:18:00.001+01:00

Tinc un present d'indicatiu a la punta de la llengua que caduca, s'oxida en contacte amb cada segon de silenci. L'imperfet fa regust d'alfàbrega, i el temps verbal del desig espurneja, efervescent, fet de Coca-Cola. Mira'm en subjuntiu, sense glaçons, amb cafeïna i tot el sucre.

pac-man

2011-12-12T10:23:00.001+01:00

Edat de condemna, com diria el meu pare. Trenta-nou anys i un dia. Ahir no va ser jornada de reflexió, no vaig fer el balanç vital de rigor que sobrevé quan el temps t'abraona, així que avui la memòria emocional m'encalça entre anotació i anotació de l'agenda i l'aroma dels cafès aliens refredant-se sobre les taules. Però no tinc ganes, la veritat, de recordar-me ni d'avaluar com vaig envellint. I cerco una excusa barata per esmunyir-me entre les mans de la solemnitat i refugiar-me sota una col per assaborir un caramel de calma d'aquells que et dóna aquesta mena de maduresa que es va adquirint a força de lluitar en petites batalles. Perquè arriba un punt que fer anys és això, passar pantalles i acumular punts en aquest videojoc tan simple i alhora enrevessat que és aquesta existència estil Pac-Man. Poso el Comecocos en pausa cafè. ¿Quiere guardar la partida? Quin remei.

un dia més

2011-12-11T10:53:00.000+01:00

De puntetes, sense fer soroll, mentre dormia han arribat els trenta-nou. Per quedar-se al meu cos durant tres-cents seixanta-sis dies. 'Bixest' no és un insult, és una manera de dir que l'any vinent trigaré un dia més a fer els quaranta. Iu-pi. Hap-py.

crossing the street

2011-12-10T17:14:00.001+01:00

Una ungla es trenca -sempre, sempre, sempre- el dia que em poso mitges. Conxorxa entre dos elements que instal·la un ai al cor que mitiga una oportuna llima d'ungles. Potser Murphy és per als ateus allò que Déu és per als creients: l'explicació, la justificació que ens cal -a estones- per donar sentit a aquesta existència, a aquesta vida-seqüència de detalls i fets, a aquesta rutina-cinema de sessió contínua. Avui, als crèdits de la pel·lícula del matí, he inclòs Giovanni Boldini en travessar un carrer de París, i he guixat mentalment un Gauguin amb un retolador Carioca.

cuarenta años de grandes éxitos

2011-12-08T18:50:00.001+01:00

M'hauria de posar a planxar i així treure l'iPod a passejar, vapor amunt, cançó avall. He decidit que les arrugues no moriran avui.

à l'ancienne

2011-12-08T10:23:00.001+01:00

Reivindicar el propi nom. Ser més enllà d'una adreça on la vida t'envia un grapat de factures. Perquè l'amor ja no arriba per correu ordinari, i amb prou feines sabem pronunciar-lo, entre tanta pressa. Estimar a l'antiga. Reivindicar el propi nom, i la seva cal·ligrafia. Perquè aviat, ja tan avesats a les tecles, ja no sabrem escriure'ns.

dressed in black

2011-12-06T16:12:00.001+01:00

L'arc iris d'algunes adolescències es resisteix a marxar. Les idees de colors estan ben cosides al teixit epitelial, com botons. Continuem descordant els anys, tot abolint les cremalleres.

reflexions prenadalenques

2011-12-06T13:22:00.001+01:00

La nit ha estat un combat humit de desig i son; el matí, d'un regust anglosaxó que he volgut atenuar amb un passeig en calma per la minsa selecció de poesia catalana als prestatges d'una macrollibreria. Una veu insistent, trepanadora, amb senyora inclosa, se solapa amb la dels títols i els autors que em criden en silenci. Una llista de la compra llarguíssima que es va fent pública sense necessitat de megafonia ofega qualsevol intent de lírica. Best-sellers, lectures "macdonalitzades" en edició de butxaca. Em qüestiono si, d'això, se'n pot dir 'cultura'. Surto al carrer i m'envaeix l'atabalament d'una Fira de Santa Llúcia encabida en un espai llarg i massa estret. El Nadal fa cada cop més olor a bitllet d'euro. I menys a encens.

poema per encàrrec

2011-12-05T09:59:00.000+01:00

La mètrica desapresa, estripada. Cadències, tempos, mots no rimen. Un poema per a cada ocasió, un vers blanc per a cada cosa.

l'home capicua

2011-12-03T19:38:00.001+01:00

Anem de dreta a esquerra i viceversa, pronunciant-nos les lletres, les síl·labes, amb la força blanca i tova de les dents i la llengua. I així ens trobem sempre, cara a cara, en el camí que algú va escriure, lliure de majúscules, per a nosaltres.

spare parts

2011-12-03T15:50:00.001+01:00

Hi ha quelcom trist en la llum d'aquest sol decadent que davalla pel dia tot cercant la ranura on introduir-se per activar el mecanisme del vespre. Potser és aquest silenci d'hora de lectura, la digestió pesada dels capítols menys amables de la vida, o la migdiada mal dormida que deixa un regust de peus freds en despertar. Potser és aquest pròleg dolent de l'hivern, aquest desembre que sembla esgavellar-se a les mans. El Nadal mal escrit grinyola i les bombetes de colors es fonen. Vaig a buscar peces de recanvi per apedaçar la màquina dels dies.

kuhlschrank

2011-12-01T19:27:00.001+01:00

Literatura-nevera. Congelar l'amor, el desfici, la frisança en tupperwares-poema dins d'un llibre en blanc de tapa dura amb sis imants i quatre estrelles a la portada. Viure no frost, estimar divuit graus sota zero. Quant de temps es conserva la paraula dins d'un vers sense perdre la seva intensitat?

autobombo

2011-11-30T19:49:00.001+01:00

Deixeu-me que us digui que aquí parlen dels assassins de margarides. I aquí. I aquí també.

vidres

2011-11-30T10:19:00.001+01:00

Hi ha dies que la mirada és plena de pols. Però, quan fa gairebé trenta-quatre anys que duus ulleres diàriament de forma ininterrompuda, saps del cert que, per més que netegis els vidres, mai veuràs les coses prou clares, prou nítides. Però que coses tan nímies com una mica d'aigua i sabó i un mocador de paper poden alegrar-te la vista amb una mica més de llum. Malgrat el món no sigui perfecte, de tant en tant val la pena aturar-se per contemplar-lo. I guardar-ne pessics de colors a la retina.

al rico helado de piña

2011-11-29T10:29:00.001+01:00

Pertanyo a la generació que va créixer amb Barrio Sésamo, i ho dic amb orgull. Vam aprendre a comptar, a ser honestos amb els amics, a diferenciar els adverbis de lloc tot rient davant una pantalla de televisió que, segons les possibilitats de la família, era en color o en blanc i negre. Ja fa dies que vàrem estrenar aquesta vida d'adult però, de tant en tant, tornem a pensar en Epi i Blas, en aquell Coco tan despistat, en el monstre de les galetes o en la porqueta Peggy quan ens creuem amb segons quin peculiar exemplar del sexe femení. Tots tenim, però, el nostre muppet preferit. El meu és el Conde Draco. I a tu, quin d'ells et va robar el cor quan encara feia batecs petits?

la genètica del dubte

2011-11-28T21:47:00.001+01:00

La calma de saber el llit fet, en ordre, amb els llençols nets quan s'acosta la son. Esperar el grinyol suau, l'esbufec del sofà vell en acollir el pes dels cossos. Les dues voltes de clau per tancar els dies amb pany, per no deixar sortir les nits per la porta. El punt de llibre, una adreça a la qual poder dir 'casa'. Fills de l'atzar, ens busquem a la pau de les certeses perquè estem fets de massa preguntes.

too much happiness

2011-11-28T17:08:00.001+01:00

El cor en un puny. I, de cop, obrir la mà. Respirar tones d'aire, viure intensament tantes hores seguides. L'exposició prolongada a la felicitat provoca vertigen. O els pensaments s'emborratxen d'oxigen, nitrogen i gasos nobles.

po-e-ta

2011-11-27T22:02:00.001+01:00

Avui se'm fa difícil trobar paraules per definir aquest dia tan especial. Avui és Igualada, màgia, nervis, la promesa del meu primer llibre i molta il·lusió. Ja tinc permís per dir-me poeta, amb totes les lletres.

pànic escènic

2011-11-25T09:29:00.001+01:00

Matins que et lleves exultant, amb una capa de vernís al rostre que fa que el teu somriure sigui ben vermell, malgrat els malsons laberíntics. Matins de petits calfreds davant les certeses que s'acosten al teu pensament a fer un cafè i a desitjar-te un bon dia, i a recordar-te que ja són vint-i-quatre hores més a prop i així engegar la màquina del pànic escènic que lliga els nervis amb un nus mariner a la boca de l'estómac. Inaugurar aquest pensar telegràfic, aquest viure en do major. Que avui és divendres i tot sembla menys tràgic, oi?

arades

2011-11-24T09:38:00.001+01:00

Carrers plens d'àvies amb rodes. Que si carro de la compra, que si cotxet de nen. Arrossegar els anys, els queviures, els fills dels fills -una generació tan lluny de la seva-, totes les preocupacions. El pes de tota una vida que va solcant la pell, com una arada invisible.

república

2011-11-23T13:33:00.001+01:00

Punt, llavor, idea. Créixer branca i arrel alhora. Sentir com et pren el verd i es ramifica el pensament, com vasos sanguinis dins del vermell. El desig final, la motivació, són fulles de colors. No hi ha tardor a la república on et penso.

tan lluny de mi

2011-11-22T19:54:00.000+01:00

Paraules petites per a grans significats. Mots-maó que van bastint textos com murs per protegir els pensaments. Les pauses per obrir forats a les parets, com finestres, i tots els silencis de vidre. Que tinc el cap a una altra banda, que em costa escriure aquest viure paral·lel, continuar construint aquesta casa de línies i dies i fonaments que ens recordin a nosaltres, temps enllà, quan una vegada vàrem ser. Tsunamis de veus llegint paràgrafs, remolins de vent i barnilles de paraigua, totes les fotografies i tants llibres com dedicatòries a l'ànima, sense bolígraf.

a dolls

2011-11-20T17:18:00.001+01:00

Deserts de nou a sis, de vuit a tres. Pausa cafè de dues línies, oasis de cent quaranta caràcters. Acumular la set dels cinc dies laborables. I que les mans es precipitin en dissabte, tot cercant dreceres sota la roba per arribar al destí de la pell, al final de la sorra. Allau de botons i cremalleres i, llavi contra llavi, devorar-se les paraules líquides que brollen. Que parlin els cossos, acoblant-se perfectament, de tota aquesta aigua.

road to nowhere

2011-11-18T13:19:00.000+01:00

Divuit segons d'una mena de felicitat coneguda i ja assaborida t'assalten mentre intentes canviar de caos a l'autopista. Si Déu existeix, es manifesta a través dels Talking Heads.

panama jack

2011-11-17T16:58:00.001+01:00

Durant la darrera mudança, vaig llençar al contenidor tota l'adolescència que vaig poder encabir dins d'una capsa de sabates.

Hi ha dies que imagino la filla petita del recollidor d'escombraries jugant amb els meus setze anys.

combustió

2011-11-17T11:55:00.001+01:00

El cos, mecànic, se'm crema a cada glop d'oxigen. Respires, i et preguntes d'on ve l'emoció que incendia l'aire que omple el teu pit i desforesta el cop de cada batec, fent-lo ressonar encara més a les parets despullades de finestres i quadres. Aquesta vida en cercles, completa i rodona, és l'eco que em vibra a dins.

charles de gaulle

2011-11-16T13:04:00.001+01:00

Perduda en algun indret de la memòria recent, en un viatge inventat entre Milà i París, em desfilo el fred de les mans. Temps de sucre glacé, agulles de fer mitja, teixir caramels de llimona i llana. Que vull un garbuix de llengües i fils i salives i paraules. I els matisos del vi a les converses escrites amb els ulls plens de mirades d'estiu que s'allarguen fins a l'hivern d'uns dits de capcirons nevats i ungles pintades. Imagino trajectes de tren entre nosaltres: els avions arriben a destí massa ràpid, amb massa monosíl·labs. I jo et vull paràgraf.

it's raining poems

2011-11-16T10:16:00.001+01:00

Desperta'm quan caiguin poemes dels arbres.

Canimas

Adormir-se mentre se solapen els ritmes dels mecanismes. Despertador i pluja picant, en alternança, al llindar del son, a l'ampit de la finestra. Tic. Tac. I despertar-se amb la veu humida, amb el temps desfet, les paraules aigualides. Que ploguin versos dels núvols. Que caiguin poemes dels arbres.