pell de préssec

Ens diem mots
prims i fins,
del tacte de la cera.
Silencis de pell de préssec.

Diluïm verbs i presències,
com escates de sabó,
en mirades d'aigua tèbia.
Et duc escrit a les arrugues
del tou dels dits.

Ni jo sóc, ni tu ets:
.......................érem.

2 comentaris

  1. De tots els silencis sempre ens en queda el seu eco... i de tant en tatn ressona dins nostre...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. gràcies, viatger :)

    hi ha silencis agradables d'ecos tristos, onatge. però també han de ressonar, de tant en tant. una abraçada :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall