(re)trets a l'aire

Voldries fondre el gris plom 
i pagar el cel 
amb la seva mateixa moneda. 

La ràbia traça horitzons inútils.
Com la trajectòria de les bales 
a l'aire 
llençades a l'atzar.

2 comentaris

  1. Rellegeixo. Només 7 versos i tants suggeriments literàriament i vitalment intensos... Em trec el paraigua, continua plovent.

    ResponElimina
  2. Gràcies, nois, pels vostres comentaris. Han estat com aigua de maig! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall