Qui ens ho havia de dir que folraríem els matins de juliol amb pana de jaqueta. Amb tota la llana d’un xal. Enmig de l’estiu, com un oasi perdut en el desert, un bocí d’hivern. Quaranta-cinc minuts de gel que regalimen cos avall. Cada dia, dins d’un vagó de tren, la veu silenciosa de l’aire condicionat ens escriu el fred sobre la pell. I nosaltres l’intentem esborrar, inutilment, amb el palmell de les mans.
Magnifica!
ResponElimina(...............) (cuidi's i bones vacances)(petons)
ResponEliminaVes que no se't cremi el conill a l'ajillo, aquí 'na consultant blogs... :)
ResponEliminaLitus
Quan passi la calor podr�em posar-nos les faldilles curtes i les samarretes de tirants i fer un vinet blanc al restaurant del centre. Ni que sigui nom�s per portar la contr�ria, no?
ResponElimina;)
goculta, gràcies! :)
ResponEliminaEi, veig que la gent marxa de vacances... eh, Jordi? :) Que vagi molt i molt bé!
Carinyo, el conill a l'ajillo et va quedar de fàbula. Repetim avui per sopar? ;)
Sara, hola!! Proposta acceptada!! La tirem endavant? Encara que no et puc assegurar que en Litus s'abilli amb faldilla curta i samarreta de tirants :)