9.5.24

combustible

Escriure l'enèsim poema d'amor.

Cercar a dins el foc
perquè crepitin les paraules.
Als aiguamolls del pit,
incendis encara.

Estimar és fer néixer branques
als oceans que ens habiten,
vertebrar verd i aigua, 
fusta i sal,
saber-se flama, 
cremar(-se),
naufragar,
i ensinistrar les ferides.

Vet aquí l'enèsim poema d'amor.

Foguera de mots 
per celebrar 
el bosc
que 
som.
 

6.5.24

de cadències

seria marcir-se a cop de desembres,
amb els llavis llaurats d'hiverns:
a les mans, escrits, 
els camins del fred.
seria això, 
comptar-se en els dies metàl·lics 
que viuen als tons del gris

seria així però no. 

perquè ets cançons que malden
per sortir:
els dits llargs i prims del desig 
recorren el revers de la pell 
amb pas d'aranya, 
cartografiant aquest jo esquerp 
que fuig dels mapes.

quanta primavera que et diu
per dins encara.
© an ↔ na
Maira Gall