de cadències

seria marcir-se a cop de desembres,
amb els llavis llaurats d'hiverns:

a les mans, escrits, 

els camins del fred.

seria això, 

comptar-se en els dies metàl·lics 

que viuen als tons del gris

seria així però no. 

perquè ets cançons que malden

per sortir:

els dits llargs i prims del desig 

recorren el revers de la pell 

amb pas d'aranya, 

cartografiant aquest jo esquerp 

que fuig dels mapes.

quanta primavera que et diu

per dins encara.