unitats de mesura


el món proper és ara a una distància de mitja diòptria més. potser serà qüestió d'allunyar-se -encara més?- per poder viure-hi/veure-hi clar. però sentir menys -encara menys? hi ha sentits que es contraposen. quin és el pes exacte de la pèrdua del tacte? quants decibels de silenci eixordador segrega la manca de desig? allunyar-se per defugir aquesta olor constant de cansament, la ferum dels dies poc viscuts. víctima de l'òxid, del procés químic desequilibrat, cercar un exili de cambra pròpia. una edat que sigui un indret de braços oberts on deixar de ser impermeable. si us plau, que plogui verbs de moviment amb final mínimament feliç, malgrat les ulleres.

síndries


De la promesa d'un estiu, devorar-ne la part dolça i deixar que el desig treni regalims de sol a l'escot dels dies.

Un dia rúfol de tardor, sota un cel de pols i teranyina, que la set de la memòria et faci resseguir lentament els llavis amb la punta de la llengua, i hi trobis amagada una engruna de sucre de llum. 

Així, l'enyor que de sobte t'esclata a la boca.

no need to write


o la poeta interior o els versos o les ganes de paraules. tots han marxat de vacances. o no.
© an ↔ na
Maira Gall