aixopluc

Cruïlles o abismes,
o la possibilitat de transformar el caire viu
en escuma tendra i sorra de platja.

Que la vida et diu arbres,
i que sí, que branca i arrel
que tiba i acull tota la llar del teu cos
però alhora que no, que fulla i vent
que criden blau i verd sense marges
ni ampits on recolzar culpes i recances.

Et van fer gran i ampla,
sense baranes,
però sovint esdevens laberint
per donar aixopluc al minotaure.

innocuïtat

Aquest voler i no voler tornar al blanc.

Perquè el blanc no és inofensiu 
sinó que tot ho taca.
© an ↔ na
Maira Gall