dijous

bixest

Inventes dos febrers a mida:
ni massa grisos
ni massa tristos
ni massa freds.

L'equilibri, però,
el trenques premeditadament
tot afegint-hi el pes
d'un sol dia.
Share:

dimecres

febre

La febre estova la sang que, impassible, empeny carn, cos i anys. Les hores, tendres, es desfan dins del bocí d'hivern que són aquestes mans fredes, perennes, inevitables, mentre el món crema a la mirada. Entre incendi i incendi, dibuixes paisatges amb línies de punts d'ebullició. Boires, cel blau, efervescències, paracetamol. 

A quina temperatura s'apaga el desig i s'encén l'ànima?
Share:

dimarts

dissabte

vespre

Hem begut, i el vespre
és un ara que se'ns abelleix etern.
El desig es passeja entre els dits,
àvid de tacte.

Hem ofegat límits i fronteres
en dues copes de vi.
Share:

divendres

tempestes

La mar en calma, ara que ja has acabat de pentinar les onades. Perquè encara et pobla la sal, encara et saps la humitat dels oceans rebels que la vida ens fa néixer a dins i que a estones et prenen i et parlen amb una llengua aspra que tan sols tu entens.

Nàufrag de tu mateix, altre cop, com tantes altres vegades, tornes a trobar un port, una illa, una platja, una nova pàtria petita que es deixi dir amb veu de terra ferma, amb el deix de totes les oportunitats.
Share:

dijous

dimecres

extraterrestres


A la Terra hi ha gent que viu alhora en sistemes solars fets a mida, amb planetes piruleta que orbiten al voltant d'un sol bonic de cel·lofana, i naus interestel·lars brillants, sempre noves de trinca. I n'hi ha d'altres que viuen com poden en la realitat del planeta que els ha tocat, situat a la perifèria d'una galàxia polsosa. 

Via Làctia? Mala llet! Coi d'extraterrestres.
Share:

dimarts

el nostre nom de dilluns

El món pren el nom de dilluns i nosaltres, Sísifs moderns, ens disposem a resseguir el contorn de les seves lletres en un exercici etern de cal·ligrafia cansada.

Quanta desgana es pot encabir en un sol mot.
Share:

divendres

dijous

la nosa

Ésser llacs en calma, i tenir la capacitat de treure's la nosa, la pedra de la sabata per llençar-la a la pròpia superfície i trencar la pau de l'aigua. Fer que les ones concèntriques esdevinguin paraules, versos, poemes, paràgrafs.

Escrivim sobre allò que ens torba, sobre allò que ens altera, sobre allò que ens commou.
Share:

dimecres

dimarts

l'amor amable

Elèctric encara, el desig que ens visita de tant en tant. Els cossos esperen ara la certesa del tacte quan abans ens provocàvem incendis sota la pell amb tan sols imaginar la promesa del plaer que avançava cap a nosaltres amb pas ferm, sense haver de vessar cap paraula.

L'amor se'ns ha tornat amable, no creus?
Share:

dilluns

la cal·ligrafia del vent

Se t'enreden als dits totes aquestes ganes de no-saps-ben-bé-què però que, al cap i a la fi, són empenta, són camí, són arrels i branques que creixen cap al cel, cap a l'aliment, cap l'aigua.

I dius dilluns i penses sospir i escrius remolins a la panxa amb la cal·ligrafia del vent que solca la cara oculta de la pell.
Share:

dijous

invasions

Tornar, i que la rutina de sempre et rebi amb un regust nou de braços oberts. Celebres aquesta llum -tu saps per què-, i pensar-te, pensar-vos, pensar-nos és un verb d'un blau càlid, volàtil, que t'esclata al cel interior i que t'amara la veu amb un deix suau de sol. Focs d'artifici, conjugacions, invasions.  

Quina felicitat esquerpa, aquesta que s'amaga rere la sacsejada tènue d'un calfred amb ànsies de terratrèmol. La carn és viva i es revolta, i parla a través de cada esquerda.
Share: