cal·ligrafies, horitzons

El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.

fil de llum

Cabdelles capvespres.

El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim, 
prim com el fil de llum que s'escola, 
                                                        furtiu, 
a través del darrer sospir d'una persiana.


desmemòria


Viure riu avall;
de vegades, la pausa d'un gorg,
i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 
que cristal·litzen sota la pell, 
dins de les cavitats 
que som, 
que ens fan 
que resseguim amb els dits 
innocents i nus
d'una consciència líquida.
Els records, 
de tanta aresta, 
minerals, 
diuen ferides 
malgrat no creure's esmolats,
i la desmemòria se'ns antulla
amable com una llengua 
que, amorosa, esmussa el tall.

pajarito langosta

Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.

Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.

impossibles aviadors

Pistes d'aterratge;
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
                                      caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.

Mos gastronomíem.

salconduit

Hey baby, can I step into your world a while?

Jimi Hendrix


Encenc aquest voler-te sense demanar permís, i escric un incendi que travessa impunement fronteres de paper. 

Com és de perillós intentar abocar el foc al vers des de tota la set que pot contenir la paraula 'aigua'.

vudú

Formigues sota la pell.

O com el desig invoca 
-i provoca- 
el tacte de les teves mans.


converses amb una tarda magnífica

Mots de cel i vidre.
Sense voler, 
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall. 

Els adjectius, 
                 inevitables, 
                               rosellen.


ungla i dent

Esmoles desfici i ungla.
El gest de gratar el vernís dels mots
atia el desig de paraula crua. 

Acorrales la ràbia al clos del cos
per ensenyar al vers 
les seves pròpies dents.
Que el poema 
mossegui el poema.
© an ↔ na
Maira Gall