dijous

crash boom bang

I el dia naufraga en aquesta selva indomable que han esdevingut els meus cabells. Batiscafos i escafandres per mirar d'entendre què passa avui dins d'aquest oceà particular pintat a mà amb un color fet a mida, i ple de peixos de plàstic, autòmats marins i meduses de gelatina.

Plou al fons de la imaginació, i les meves dèries viatgen en avions de paper que no duen paraigües.
Share:

dimecres

sense preavís

El desig, a deshora. 
I aquest voler-te sense preavís 
incendia el pit dins aquest boscam 
fet de batec i costella. 
La set esprem les hores 
en el desert de l'espera:
el consol de l'aigua és a l'horitzó 
dels mots que ens sostenen.

Trobar-te al final de les paraules.

Ets oasi, calma, 
marinada, capvespre.
Share:

dimarts

dijous

nits de sol

En aquesta dèria 
de verbalitzar la foscor,
l'oportunitat del poema per, 
dins l'opaca obvietat d'un mur,
provocar albades.

El vers com el fil de llum 
que dóna sentit a l'escletxa.
Share:

esbós

Que l'ànsia atropelli la cal·ligrafia ordenada d'uns dits anestesiats pel seny de la pauta i el marge.

Conquerim el blanc a cop de traç rebel.
Share:

dimarts

incendis

Saber-se el desig ancorat a la pell 
com un estel amb tot el fil estès, 
amatent, 
tot esperant que el vent s'encalmi.

I que el desig en si esdevingui 
el descens 
-gradual i etern- 
cap a l'hora en punt 
en què s'incendia el tacte.


Share:

dijous

constant craving

Em tornes a néixer cada dia a dins, fruit d'aquest amor camaleònic. I creixes i te'n vas a cada moment, i jo encara no he après a ensinistrar aquest enyor que ve de sèrie amb l'ofici de mare.
Share:

dimecres

dèrmic

Tanta bellesa a tocar. I la por, com un voltor en vol circular, esperant que la pell se't torni tan dura que sigui impossible amarar-se d'ella.

Però no. Encara l'emoció, encara el calfred, encara la paraula com a bàlsam. 
Share: