parpadeo

Con un simple abrir y cerrar de ojos, borro las semanas que llegan al domingo desgastadas, cojas y malheridas. Mis días continuan siendo imperfectos, llenos de rendijas y de agujeros, pero tú me ayudas a taparlos con pequeñas tiras de celo. He enseñado a las sábanas a enredarse en los desencuentros hasta dejarlos sin aire. Hasta estrangular los motivos que nos empujan a dejar de buscarnos bajo esa capa fina de algodón y sueños. Y así poder dejar de echarte de menos.

gots mig buits i llunes plenes

No t'espanti
si la lluna cau als nostres peus
i s’esmicola: farem cuques de llum
amb les deixies mentre aguaitem
el satèl·lit de recanvi
que tenim emparaulat amb l'univers.

Cèlia Sànchez-Mústich, Ardit

sechs und dreizig

Obrim els llums, tanquem els ulls. Engeguem els dies, apaguem els despertadors. Cordem els botons que uneixen els matins amb les tardes, els vespres amb les nits, un i altre cop. I avui tu, com si res, embastes un altre aniversari que cosiràs després a la pell de tots els anys. Sense recança ni didal.

Felicitats :)

parèntesis i cremalleres

Em resisteixo a apagar les hores de llum que encara resten enceses. A llençar a les escombraries els pocs minuts de sol que em queden. Deixa'm aplegar més petxines, gronxar-me novament sobre la sorra, afegir més quilòmetres a la nostra col·lecció, jugar altre cop a prínceps i princeses. Vull omplir les sabates de dies sense núvols, de temps que corre pera atrapar les ones que ens pren i ens retorna la marea. Digues a la foscor que tanqui parèntesis i cremalleres, balcons, portes i finestres. I que no m'esperi desperta.

retalls. bocins

Qui ho diria. Per uns quants euros, he aconseguit un retall de cel de nit amb lluna plena inclosa. Tinc una nit de fusta sense estels, una lluna de nacre ben rodona. Per uns quants euros, he aconseguit que un bocí d'univers orbiti al voltant del meu dit. Qui ho diria.