érase una vez

Dir-te a tu mateixa, una i altra vegada, en clau de pessic, per despertar d'aquest malson que no et deixa recordar aquella versió de tu que escrivia els millors versos.

inexorable

Contemplar l'immens badall del bosc ara que les hores de sol se'ns escapen de les mans. Dies de foc i ocres, d'aire que juga amb l'olor de fum i de llar que sobtadament invoca capvespres a la memòria. D'humitat i llana al pit, i calfred a la veu de totes les coses. Vànova, peus freds, i una abraçada vermell cor que batega i tremola en clau de trencadís. Carrers d'un gris que espera acollir el darrer sospir de les fulles, llambordes que brillen sota els fanals, i una tardor que s'envola finestra enllà. 

Octubre.