Furgar l'interior de la pròpia cambra tot cercant un bri de llum, entendre els mecanismes, l'origen de la fosca. Que el mèrit sigui trobar, a les palpentes, la primera línia d'una història i fer-la créixer. Com la llavor que se sent còmoda en un pam de terra.
Plantar llibres. Escriure roses.
Matar llibres i roses
ResponEliminapons007, una mica radical, no?
ResponEliminaplantar llibres costa poc, que fructifiquin ja és una altra cosa.
ResponEliminaEts bona jardinera.
ResponEliminaMaría José
la llengeda crec que diu que quan mates un llibre i una rosa de la sang dels dos en surt un drac
ResponEliminaLo Pons sempre em fa ballar el cap. O esberlar-me'l per ballar.
ResponEliminaGràcies a tots dos. :-)*
Exacte. Miquel. Per aquí anava la cosa...
ResponEliminaMoltes gràcies pel "piropo", María José!
pons, gràcies per l'aclariment. Ara ja s'entén millor el teu primer comentari.
Cantireta! Quina alegria, que ara feia dies que no venies :)