Trobes un manat d'hores oblidades a la butxaca d'una vida que ja no et poses. I treus a passejar una llibertat que et va ampla, baldera, i per fer callar el vertigen li poses baranes.
Estem tan avesats a ser ocells de gàbia estreta que ja no sabem estendre les ales quan ens regalen un pany de cel.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada