Ens diem l'amor
amb un simple gest.
Què restarà quan la vida,
feixuga, oblidi el moviment?
Prega perquè la pell tingui memòria.
parany
Ocultes les dreceres per no perdre
el nord.
Que sigui la por la que no trobi el camí
cap a allò que realment importa.
potser
La col·lecció de quaderns en blanc que esperen, sobre l'escriptori. I els mires, i una por petita et mossega per dins amb les dents diminutes del dubte.
Potser ja no tens tantes coses a dir per omplir-los.
refugis
Cerques un poema que t'aculli
avui que tot calla
avui que res no diu llar.
Demanes un vers càlid per prendre'l
amb la set d'unes mans fredes.
El tacte s'ennuega amb les estelles
d'un silenci que escup guspires
amb veu de fusta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)