ganes de

llimar l'excés de gris perquè no se't clavi a dins, ara que la pell se t'estova a cop de temps i de mort que ennuega les ganes de dir primavera. que se m'esgoten els colors amb què pintar aquest enlloc que fa pudor d'exili forçós, aquest no saber-se què ni qui ni on.

que tornin les ganes de.

besos de tinta

¿De dónde habrá surgido la idea de que la gente puede comunicarse por carta? Se puede pensar en una persona distante que pueda aferrarse a una más cercana; todo lo demás queda más allá de las fuerzas humanas. Escribir cartas, sin embargo, significa desnudarse ante los fantasmas: ellos lo esperan ávidamente. Los besos por escrito no llegan a destino, se los beben los fantasmas en el camino.

Franz Kafka, Cartas a Milena 

(re)afirmacions

dins el cap, el silenci insistent d'un condicional que viatja en tren per les vies mortes de la recança i el dubte.

i tu et recolzes en un accent per (re)afirmar-te en tots els camins que has pres. 

sí.



 

© an ↔ na
Maira Gall