Inventar un no-poema per als silencis còmodes, de roba baldera i sabata vella. Un no-poema que no comenci, que calli per a les estones de felicitat en les quals hi ha lloc per a tot excepte per a les paraules.
cinc anys
Conxorxa del cos: química adversa i un saber-se a alguna banda sota capes infinites de pell. Aquest viure atrofiat a la superfície i la fam anestesiada dins un cau secret on mai n'hi ha hagut prou amb gratar la crosta per sortir-ne.
Líquid, el mapa que et duu a la sortida del laberint. I t'aculls de nou sense demanar-te explicacions. Benvinguda a casa. Welcome back home.
sal de fruites
Regust d'estafa als sentits quan paeixes els versos mediocres de poetes sobrevalorats.
Sort que sempre tens a mà un bon poema d'algun autor humil per combatre la indigestió.
kiss me, kiss me, kiss me
Una parella es besa amb tendresa al carrer. I penso en el temps que s'estén entre tu i jo, com un fil llarg i invisible que ens uneix. Penso en totes les hores que han passat des del darrer petó apassionat i el pes de la rutina se'm precipita al damunt, sobre aquest cos cansat d'aquesta edat que sovint li lleva la veu per entonar unes paraules boniques quan ningú no les espera.
Els mateixos anys que marquen arrugues a la pell també atenuen el foc, i les carícies potser ja no cremen com abans. Però tu i jo sabem del cert que l'amor no només es compta en petons.
allò que érem
El poema com un monument en vers
a la pulsió que ens deshabita.
Digerim la nostàlgia
mentre vestim el desig desgastat
amb els colors brillants amb què l'enyor
pinta les parets de la memòria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)