joie de vivre

Recordes quan empenyies un hivern

tan sols amb les paraules.

I celebres de nou el moviment

amb el gest d'un verb

que es conjuga en la veu 

d'aquesta llum que ara et parla.

Viure és aquest desig

que crida a la nit del cos

que calla al cel de la boca.

Viure és tots els mapes.

Perquè cal interpretar la set

per saber sadollar-la.

balsàmic

Dies de llum d'olor de llimona.

Avui, ésser menta,
dir hores magrana
i mots fulles d'heura.
L'enyor et fa bosc:
batec de foc verd molsa,
desig de dits falguera.
Pit endins,
remor de branca i ocell.

Volar. Voler
                   (-te).

casa

El corc que et forada en silenci:

així és la nit sense baranes,

la cal·ligrafia que davalla 

al full sense pauta,

la nosa que no cessa.

Saber-se feta de la fusta 

que va sobreviure als incendis del cos 

durant l'estiu del desig.

La fusta que no pot aturar el rossec

però que obre els braços

per acollir ocell i cel,

i batejar el buit

amb tots els noms que pot albergar 

la paraula 'casa'.

WTF

Explotar quan la ràbia arriba a esborrar els límits del cos et garanteix que no hi hagi metralla.

evolució

rere l'equilibri de la paraula,

el dubte, l'esborrany.

malgrat el somriure,

l'esvoranc de la ferida.

és aquest malestar 

de saber-se imperfecte

allò que t'empeny 

a parir-te de nou

cada dia.