Què és primer,
el vers o el calfred?
El poema com a espina dorsal,
com a arbre de llargues branques
que vertebra l'emoció
i il·lumina tots els camins que som.
Viaranys sota la pell.
origami
Hem viatjat fins al límit dels dies per trobar-ne les costures, per saber per on plegar-los i donar-los altres formes. Per donar-los ales.
Hem viatjat fins a les fronteres dels dies per cartografiar-ne la rutina. Perquè sempre cal trobar un camí que ens ajudi a saber sortir-ne.
vermell enyor
El matí és fet d'una llum de vidre
que s'esquerda
lentament
amb la veu rogallosa d'aquest enyor que cou.
El desig acarona les ortigues
que viuen a banda i banda dels camins
que duen al cor,
com si fossin roselles.
La raó crida,
però l'ànima sovint no escolta.
words (don't come easy)
Bussejar sota aquesta pell de migdiada, mirar dins el mar interior per trobar els peixos que t'hi neden la vida. Construccions de mots desordenats, classificats pel caos de viure constantment en versió original sense subtítols, et vertebren els dies. Viure submarinament, dissimular brànquies i espines, sense poder evitar aquest deix a la llengua que cou quan, de tantes paraules al cos, no en trobes cap per traduir tots els somriures que han esdevingut imprescindibles per no naufragar en terra ferma.
earring
Hi ha objectes amb una voluntat explícita de perdre's pel simple plaer de sentir-se trobats.
invocació
La poesia esquerpa,
la que s'arrapa a les parets del jo
amb ungles i ullals,
es nodreix de la bellesa ensordidora,
de l'eco que la multiplica per dins,
i la devora en silenci.
Enyoro la fam de les paraules,
i aquella ànsia vertical de cridar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)