Thomas Vinau, Comme un lundi
saber que l'amor és sota les crostes, a les ferides que ja no parlen amb dolor sinó amb l'idioma subtil del tacte en resseguir la cicatriu ja gairebé invisible. saber que hi ets, que hi sóc, malgrat tot. saber-se llum en els dies grisos, riure plegats perquè sí, cercar-nos les mans perquè no. cançons, cançons i més cançons. que sempre ens quedin els mots per jugar a dir-nos els dies amb totes les seves combinacions. beure'ns els capvespres lentament, assaborint cops i glops, tot esgranant i celebrant la vida servida en dues copes de vi, en dos gots de cervesa. sobreviure dolçament és tenir motius per poder escriure aquestes línies i, de tant en tant, dir-nos en un parell de versos, quedar-nos a viure dins tot un poema.
