leitmotiv

Sentir-se viu és mesurar-se en petites rebel·lions quotidianes. 

Ara que els dies ens duen de la mà cap a un altre estiu, refusar l'ordre establert de les estacions i invocar el tast de la tardor que habita, perenne, dins d'uns versos.

Otoño

Los ciervos huidizos de los cuentos. El ciervo de los lápices Alpino: todos los bosques huelen a lápices antiguos. Las ganas de bailar o rezar que provoca el olor de la primera tierra mojada. Los arco iris humillados en el asfalto de las noches lluviosas. Prodigiosamente almacenada en las manzanas, toda la luz de un año.

Un número finito de veranos, Aurora Luque

call it love

Matí d'ulleres brutes de son i de cançons despentinades. El sol recita en veu alta tot els tons del cel en un sol poema. A l'aire, paraules enceses i insectes que llauren una primavera en òrbites indecises.

Tornen orenetes i metàfores per quedar-se a viure una estona en aquest univers privat de parets de paper. Gargots desbocats i esbossos de felicitat en format din A4, tres-cents grams per metre quadrat.

Fa un dia perfecte per apadrinar una banda sonora. Perquè la vida se't queda més estona sota la pell si l'escoltes a tot volum, n'est-ce pas?

inventari de calfreds

Març is over.

Trenta-un dies de llum groc llimona, d'humitat agredolça, d'inconformisme latent, de vida que segueix el seu curs i t'encalça a cop de puny.

A alguna banda del pit, amagades dins d'aquest bosc d'aire i costelles, sentir l'efervescència de les paraules que s'espolsen un hivern a cada síl·laba. Que malden per florir.

Benvingut, abril. A veure quins trucs de màgia duus a les butxaques.