Matí d'ulleres brutes de son i de cançons despentinades. El sol recita en veu alta tot els tons del cel en un sol poema. A l'aire, paraules enceses i insectes que llauren una primavera en òrbites indecises.
Tornen orenetes i metàfores per quedar-se a viure una estona en aquest univers privat de parets de paper. Gargots desbocats i esbossos de felicitat en format din A4, tres-cents grams per metre quadrat.
Fa un dia perfecte per apadrinar una banda sonora. Perquè la vida se't queda més estona sota la pell si l'escoltes a tot volum, n'est-ce pas?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada