revelacions

Descobrir una altra capa de tardor sobre el cos, un pes més sobre les articulacions, un pas més lluny de totes les primaveres.

Comptabilitzes orenetes al cel que t'habita a dins. Amb el regust del vertigen cavalcant a la sang, a la punta dels dits, et preguntes quantes ja han decidit que no hi tornaran més.

la vida (va)lenta

Estripar la bellesa amb els ulls per buscar-ne l'origen. Extirpar el punt exacte on convergeixen els versos que no es deixen escriure. Dibuixar sortides d'emergència amb les cançons que sonen en bucle amb ànima de banda sonora per a dies que s'enlairen i cauen i es trenquen i es tornen a enlairar, maldestres. Ensinistrar la por perquè no et mossegui la vida amb les seves dents metàl·liques, i triar sempre un 'endavant' com a mot de capçalera.

En aquest temps de covards, hi ha qui es creu heroi per nedar a contracorrent a la piscina dels petits.

epílegs

Amb el gest d'oblidar una idea, un nom, un vers, vaig deixant un rastre invisible d'engrunes de mi per tot arreu.

Em desfaig lentament a mesura que avanço per aquest laberint, tot perdent-m'hi a cada pas.

Que difícil és escriure un inici; més encara, trobar la frase final.