ventada

L'ahir és remor de vent a la sang
i impaciència a les branques.
I penses en aquest viure lent,

en aquest mesclar-se amb la matèria dels dies,

amb la contaminació dels seus pulmons

cansats de respirar tant gris rutina.

La vida és ara cada cop més alè,

més asma, més ranera,

i tu, menys ahir.

aigua dolça

Al fons de l'armari,

un jo de brànquia i escata.

Descobrir-me de nou peix 

que respira aigua dolça

entre capes de roba vella 

i plecs de temps.

Oblidar no vol dir desaparicions.

abrils

Pensar el cos.

El verd que et sosté,

l'heura que et vertebra,

aquest viure sotabosc.

I respires llum

i apames panys de cel,

i sobrevens branca, 

un tast intens d'escorça,

quan desitges la veu de fusta

que, carregada d'abrils,

et llaura incendis a la pell.

paisatge amb neu

A dins i a deshora, 

un silenci d'hivern.

Saber-se, però, neu nova 

sobre el paisatge de sempre. 

Que aquesta dèria d'anar més enllà 

dels mapes et faci valenta, 

i goses travessar el territori conegut 

de la pròpia pell pronunciant la bellesa 

de la nit més freda 

amb un deix d'agulla fina i gel. 

Que no se'ns trenqui la veu.

males herbes

Sentir com creixen 

i s'estenen les males herbes 

cos endins. 

Entapissada d'una ànsia verd selva,

maleir la mà que va plantar 

la llavor d'aquesta nosa perpètua.

mecanismes

Ensinistrar la paraula 

perquè mossegui 

amb ullals esmolats i invisibles.

Que la ràbia no esdevingui verí.