La vida, a tota velocitat, et passa per dins i desordena òrgans, cabells i mobles. Autopistes sense peatge, paisatges immòbils d'una rutina verd fosc que floreix a destemps, aprendre a dibuixar primaveres, abaixar persianes, parpelles i revolucions. Núvols en trànsit, sisena marxa, pluja que esclata i retencions. Decorar el buit que t'habita, fotografies de paraules boniques, poemes Ikea. Les teves mans a la meva esquena, resseguint la llum d'un matí de dissabte, invocant remolins a la nit del meu cos.
It sounds like a whisper.