El brogit del món, ferotge, a l'altra riba d'aquest mar d'arbres. M'escudo rere el verd, dins cinc minuts de parpelles closes, abans de rugir en silenci tots els vermells que m'habiten. La ràbia, el matís, els tons de carmí que no ha tastat mai la meva boca. Dubtes, remolins; pors en espiral. Molinets de vent al melic com penells improvisats. Què sóc, garbí, tramuntana o llevant?
turn me off
Despenjar el telèfon, un do not disturb, please. Voler desconnectar els cinc sentits.
On s'amaga l'interruptor principal del cervell quan més el necessites?
the world is sinking
Terra ferma esdevé oceà sota els nostres peus. La vida fa aigües, i els escafandres es paguen a preu d'or. Les dones i els nens primer? Campi qui pugui! En aquest joc d'atzar, la sort és a les mans d'aquells que manen.
clarobscurs
Recordar els anys foscos és posar una mica més de llum als dies d'ara. Per contrast, clarobscurs. La vida té una forma peculiar d'il·lustrar-nos amb les seves fotografies de l'ànima.
warning lights
No sé si per por, reticència o poca fe. A falta d'explicacions plausibles, totes les alarmes. Bandera groga al vent, massa onatge. Encara és aviat, potser, per sortir a nedar a mar obert. No sé si per excés o per manca d'escates.
badabadoc
Els dies de rutina són una combinació de blau, verd i groc on no hi ha lloc per al vermell festiu dels calendaris.
Que arribin ja les roselles.
malgrat la llum
La pell, en ebullició. El llast de totes les ganes de mossegar-te els llavis amb les dents toves del desig, i manllevar-te els besos que, callats, parlen de mi. Perquè la boca esdevé torxa de mots incendiaris que encenen la sang, tot il·luminant els camins antics que fa temps que les teves mans recorren a les fosques. Perquè, malgrat la llum, el tacte té memòria d'ulls tancats.
splash
que plou, que fa fred,
que res no abriga prou,
que l'hivern és com equivocar-se.
Manuel Forcano, Corint
Deixar enrere el temps de les equivocacions i amarar-se de vermell. Llegir Forcano és com fer esclatar un tomàquet cherry dins la boca.
bonito es
sweet and sour
La contradicció. Desitjar el buit però voler fugir dels forats que se'm fan a dins. Els adéus com petits corcs fins que tornes.
El vertigen és agredolç.
vocabularis
Tantes paraules a dins, per a res. Perquè hi ha moments salvatges que no es deixen ensinistrar pel llenguatge, que no es deixen traduir a cap dels idiomes que conec. Química, aire, combustió, cendra. I un després inclassificable, de record cremat i enyor de sutge. Ben negre.
cactus
M'espolso el pol·len de les espatlles, ara pols inútil lluny de corol·les i pistils. Malgrat dur sempre un grapat de pètals a la memòria i tenir els sentiments ancorats al regust tebi d'un dia de primavera, acabar essent l'escenari d'un intent fracassat de pol·linització. I'm not a flower.
#dmpoesia
Si al nostre cos quasi tot és aigua,
quants gots ocuparà un record?
Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes
gratacels
Mentre la pluja em parla en la llengua de la fressa
dels pneumàtics avançant sobre els carrers mullats
en aquesta nit d'angles rectes,
escric 'Nova York' com a sinònim de tu.
Perquè, com la ciutat que anem nodrint d'esperances
any rere any, sense pressa,
sempre m'esperes, pacient,
al final de la llista dels nostres propòsits.
Cites. Fites. Gratacels.
Tota aquesta certesa com a sinònim de tu.
pa a les butxaques
Engrunes als camins de la memòria. Tot esperant la pluja, fer inventari de petites renúncies. I trobar els esborranys de totes les vides possibles que vam imaginar sobre la taula, construïdes amb llapis i goma durant les hores ingràvides d'escola. Cruïlles, viaranys, dreceres, i aquesta sensació de llunyania de les primeres redaccions. Sí, hem arribat a alguna banda. Però, de vegades, perduts en la distància, no recordem com. No portàvem prou pa a les butxaques.
road movie
Persones sense subtítols ni asteriscs ni lletra petita. Dones i homes de costures visibles, de mirada neta i somriure ample. Ja sabem que la vida no és perfecta però, de vegades, et regala trajectes amb bons companys de viatge.
veu en off
Trencar la rutina sense dibuixar esquerdes sobre la pell d'un divendres qualsevol. Els sentits inflamats. L'ànima no té prou butxaques per guardar tants versos d'amor.
amb molta força i primavera
Esperant que arribi el dia que poguem desterrar les mitges al fons del calaix, i que l'estiu ens enrioli les faldilles. Que s'enfilin una mica més les temperatures per alliberar la pell -lletosa en despertar de la hibernació- de la presó de sintètics i cotons i acolorir-la, un cop més, amb el ritual de gespa, sol, terrassa i balcó de cada primavera. Les sandàlies s'agiten dins de les seves capses, tot intuint el canvi de temps. L'armari comença a ser una festa a la qual estem tots convidats. T'espero allà on acaba l'espatlla, bruna, polida, brillant. Véns?
you're always late
Seure davant de l'ordinador a esperar que arribi el cop de genialitat.
...
Avui fa tard.
the eye of the storm
La setmana minihuracà. Somnis supersònics, aterrar-despertador a l'ull de la tempesta tropical. La llum és avui un soroll tou, amable. I tu, tots els paracaigudes.
aventurers
L'enyor encara cou,
de vegades,
fluixet,
les nits que s'abandonen,
cansades, al verd ortiga
dels marges dels camins.
Estimar és un esport de risc
quan el conjugues camps a través.
de vegades,
fluixet,
les nits que s'abandonen,
cansades, al verd ortiga
dels marges dels camins.
Estimar és un esport de risc
quan el conjugues camps a través.
allegro
Dilluns sense aquells 'bon dia' que són cops de puny. Dilluns de música alegre, de repicar de dits sobre la taula, de saltirons i cul inquiet. Potser és que, com els arbres, intuïm aquesta primavera que ens encalça a la sang-saba, i els batecs, d'un vermell més viu, marquen el ritme de l'orquestra que dirigeix el propi univers. Sabor a sonata en flor. I, als ulls, tots els ametllers.
palomitas de maíz
Et negaré unes quantes vegades, així, sense fonament. Sense creure-m'ho de debò. Només pel plaer de dir-te després en forma de 'sí' rotund que em recorrerà per dins com un eco, fins a omplir el darrer racó del cos. Fins a la fi del món dels ulls, allà on neixen els peixos que saben nedar dins la sal de les llàgrimes que encara han de vessar, fetes d'una tristor passiva, en reserva. Aquelles que esperen que la vida et doni un motiu per afegir-hi l'aigua que manca per reconstituir-les en plor i sortir a apagar focs que cremen pell avall.
Hi ha dies que ets una certesa tan concloent que m'esclates dins del pit en pensar-te. Tinc un cor crispeta.
habitacions d'hotel
Frases efímeres, gargots de guix a la pedra gris uns segons abans de la pluja. Paraules que no han arribat a ser, ni a la veu ni al paper; tan sols hostes d'una sola nit a la cambra desordenada del pensament. Els versos que vaig recollir ahir pels carrers de Girona han marxat aquest matí amb el vent, amb el record recent d'una tramuntana esquerpa. Poemes-estel, fets de mots de plàstic transparent, que es barregen, anònims, en un cel tacat de gavians i diumenge.
daisy killers
Presentació oficial el dia 21 de març a les 19 hores a la Biblioteca Central d'Igualada coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia (i, per què no dir-ho, amb l'inici de la primavera).
A la venda a les llibreries a partir del 22 de març.
Podeu deixar tota mena de crítiques i suggeriments sobre l'obra al contestador automàtic de l'anna g. (aquest bloc) o a univers.privat@gmail.com
I gràcies a l'avançada a tots aquells que el compreu! :)
aeroplans
Despertars que, en el seu esclat, s'enduen l'esbós, les quatre línies amb què hem apuntat el dia. Sort que encara hi ha aviadors intrèpids que dibuixen camins al cel. Seguir el rastre blanc, i deixar que la mirada se'ns ompli d'expectatives.
flughafen
La nit com una pista d'aterratge,
llisa, àtona,
sense estridències,
on tornen -un a un- els aparells
que hem enlairat amb l'embranzida
del primer cafè del matí.
Coloms de paper
amb totes les ales escrites.
Lectura anònima
sobre la tauleta;
el pes dolç a les parpelles.
La darrera paraula arriba,
adormida,
amb l'últim avió.
llisa, àtona,
sense estridències,
on tornen -un a un- els aparells
que hem enlairat amb l'embranzida
del primer cafè del matí.
Coloms de paper
amb totes les ales escrites.
Lectura anònima
sobre la tauleta;
el pes dolç a les parpelles.
La darrera paraula arriba,
adormida,
amb l'últim avió.
fluo marker
Tibar del dilluns, i fer que la setmana es precipiti coll avall en forma de cafès i speeches i reunions informals. Pendents de la previsió del temps, amb un retall brut de primavera agafat amb pinces, mal comptar dies, hores i calories. I desfullar les margarides que encara han d'arribar per missatger. Et vull entrada furtiva a la meva agenda, en retolador fluorescent.
el forat de les olives farcides
El pensionista prematur ofega els diumenges en vermut. Dalt, un blau tèrbol, com el passat de l'home que naufraga en un vas llarg amb tres glaçons; als peus, tot el verd que es pot encabir als ulls. Contemplar com els discursos absurds fan equilibrismes al caire de la barana des de la calma d'una cervesa, ser moderadament feliç en un moment qualsevol. Les dècimes d'eufòria quan em mires, les ganes d'aventura, tota la curiositat. I aquest voler esmunyir-se pel forat de les olives farcides per esbrinar on van a morir els pinyols. Dies plàcids amb vocació d'oasi on oblidar que ens fem grans.
lumière
Si esquinces el matí,
la llum regalima
de les ferides.
Si tanques els ulls,
tiretes i mercromina.
la llum regalima
de les ferides.
Si tanques els ulls,
tiretes i mercromina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)