Un exèrcit de tèrmits devorant un somni de fusta. El codi secret dels semàfors. Cavalcar el costat salvatge i aspre dels núvols. Un petó a deshora. Despullar mandarines a mitjanit, i dibuixar paraules taronja a l'aire amb l'olor cítrica que resta als dits. Una guardiola a vessar de temps. Tu. Brodar fotografies a una memòria en blanc. Quelque mot en français. Alle Blumen. Totes les flors.
pessigolles
Em mosseguen totes les boques que em falten
quan els teus dits,
àvids de rialla fàcil,
cerquen sense èxit un bocí d'infantesa
oblidat entre les restes dels naufragis
que la ressaca del temps bressola
fins a la riba d'aquest cos de pell cansada.
cerco un centro di gravitá permanente
La rutina de la caiguda.
Que se't negui l'equilibri,
un centre de gravetat.
Que tan sols resti avançar amb pas de cristall
fins a la propera pedra,
viure amb el regust de la pols
a tocar de boca.
Rebel·lar-se contra els vidres trencats
és habituar-se al tall.
I a la pèrdua de la pròpia sang.
premi
Obeeixes, diligent, com has fet sempre. Fer allò que toca quan toca, ser responsable, bona nena. I quan la vida se t'acosta amb un somriure i fa com l'avi que ofereix al nét l'oportunitat de ficar la mà a la butxaca de la jaqueta per veure què hi amaga, trobar que és buida, que no hi ha caramels.
Hi ha dies que se t'acaben les excuses per enganyar-te a tu mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)