arrels

No em cal sortir a buscar-te:

ets tot arrels en aquest jo 

que t'acull i et nodreix. 

Abraça'm. I creix.

* Imatge: Natural roots, d'Angela Vandenbogaard

another brick in the (sweet) wall

Life is made of moments and some of them are built out of sugar cubes.

supergirls don't cry

... supergirls just fly.

Reamonn

Versos com aigua en calma, tots els miralls, l'amor que t'encalça, sentir-se intrèpid i valent. Superherois humils, protagonistes d'aventures quotidianes, vencedors de batalles contra el temps. Ser aquest inspiro-expiro-respiro, aquest constant en-vull-més. Ser un ara i un després, mossegar-se el desig fins a fer sang del vermell dels llavis, i assaborir, altre cop, les restes d'un bes a les comissures de noms i adjectius impronunciables per no haver estat inventats encara en la veu de ningú. Saber-se, al cap i a la fi, en un grapat de mots. I maldar per sentir-los créixer a la planúria de la llengua. Que ràpid el foc./Que suaus les cendres.*

* Manuel Forcano, Cap al dard

mudances

Alleugerir l'equipatge, endur-se només allò que veritablement importa. Si ho penses amb calma, realment calen poques coses per sentir-se bé.

onomàstica

Palíndrom, cercle -viciós de vegades- que s'obre i es tanca amb un cop de veu. Quatre lletres rodones de contorns suaus, essència de dona concentrada en un nom breu. Pronuncia'm les corbes amb la boca oberta que, de santa, res.

pluja cromàtica

Sol i tempesta alhora, arc iris en un cel serè. Ser camí, pols, tots els colors xops i travessar matisos i tonalitats com fagedes. Fer la volta a un món inventat en vuitanta melodies. I arribar al final dels regalims d'anys i veus amb les mans cansades, però amb els dits ben tacats de nosaltres.   

alegria

Música, paraules, imatges que exalten l'esperit. Amb el valor afegit del divendres, l'eufòria ens pren de la mà i ens presenta un estat d'ànim ben atractiu que aviat se'ns instal·la a dins, com una carícia càlida. Cap de setmana suau peluix, ronc de gat. Els dies, diapositives a tot color d'aquestes ganes de nosaltres. Queixalar aquesta fam de viure, i escriure'ns els millors versos a la pell. Barricades de literatures vitals, poemes-desig, expectatives servides en copa de vi, instants retratats a l'oli, mirades-aquarel·la. Desfem el temps en engrunes de cançons alegres. Vivim-nos els bons moments, ara que els sentim créixer en espiral ben endins.   

àncores

El vent entra i es vesteix amb les cortines, tot cercant que la roba li'n dibuixi les formes. Finestres amb vocació de velers, habitacions que no es mouen, que no van enlloc. Massa àncores. El capvespre és un mar tot nedat on les hores naufraguen.

en blanc

Espai publicitari de la imaginació, mur per estampar grafittis d'idees. L'oferta del full en blanc, verge. I les paraules que rellisquen, els pensaments que quequegen. Col·lapse creatiu. Carta de ajuste. Minuts musicals. Que entrin els interrogants. 

lligams

Silent, un caragol

em repassa la silueta

perquè no me n'escapi.

Antonina Canyelles, Piercing

Ulls-botó, mirada de nacre.
Veu cordill de cànem.
Mots fil d'aram entre les dents. 
Parla'm en la llengua de les cremalleres,

i em quedaré.

safareig

Les converses entren i s'escapen per les finestres obertes de les cases. Estirar-se al llit i, entre mandra i mandra, jugar a compondre trencaclosques de veus, mosaics de paraules aïllades. Com ocells que s'aturen a fer una pausa a l'ampit del diumenge, m'arriben frases incompletes que s'enlairen i que van perdent el sentit a mesura que s'allunyen pels carrers de la distància. Fora de context, afirmacions que esdevenen ridícules, veritats coixes, mots que esclaten entre xiscles, campanes i rialles. I així, a poc a poc, s'escolen les notes de diàlegs invisibles, de secrets a crits, per les escletxes d'una persiana.

invasió subtil

Turn the computer on. Agenda. Appointments. Training. Coffee breaks. How was your holiday? Battle of e-mails between inboxes. Questions, sentences, words like bullets. Phone calls. Smiles, some candies, jokes. Sunbathing while having lunch. There is still some time for you and I. Tea time. The afternoon is fading. Trips, flights, lights. Turn the PC off. Feel the clouds. Your Monday is almost up. Acaba'l en català, si us plau.

pams i centímetres

Equilibristes de voreres que es donen la mà desafiant el perill d'un pam d'alçada sobre el nivell de l'asfalt. Amb totes les ganes embastades al pit amb agulles d'estendre, jugar amb tots els dies fins que se'ns acabin les lletres. On ens duen les costures del cos si les resseguim amb dits nous? La il·lusió es mesura en centímetres de vida, ho sabies?

autodefinido

Començo a escriure la frase final d'aquest post, sense saber com acabarà el principi. Rodament de cap, espirals, vertigen. Sentir-se esclatar, i riure d'aquest viure Peta Zetas. Voler llepar el diumenge llaminadura, el món piruleta, i fer ganyotes amb la llengua ben vermella. Voler encabir-ho tot en caselles blanques i construir nits quadrades i perfectes amb les negres. Sóc quelcom més que una paraula de quatre lletres. Autodefineix-me.

what you waiting for?

El despertador, a ratlla. Ni piu, em sents? O rebràs. Tot i així, ulls oberts a quarts de set malgrat la certesa del dissabte. Hàbit, costum, tàctica telepàtica o venjança del tic-tac? Dues voltes més, llençols rebregats: hem esgotat tota la son que guardàvem sota el matalàs. Espolsar-se la mandra, fer un bon cafè, triar una banda sonora per donar color a totes aquestes hores, i endavant. Perquè hi ha dies que comencen ben farcits d'expectatives. Nosaltres només ens hem de deixar portar.

* el títol és d'una cançó de Gwen Stefani

vamos a volar

Diálogos para besugos, Mortadelos i Filemons, mots amb fibló, insecticida contra la ironia, píndoles per al mal humor. Conats de comunicació. Com un mossèn ben sord, tot confessant un cor de muts, la solitud em rep amb un ram de flors. Sempre ens quedarà escoltar Adrià Puntí per greixar les sinapsis entre les neurones.

brilliant disguise

De vegades, hi ha petits detalls que són imperceptibles fins que, subtils, decideixen fer-se evidents i decantar balances. Com quan no tens sensació de fred però t'adones, tot prenent una infusió, que abraces la tassa amb les mans, inconscientment, per absorbir la seva escalfor. I ara sóc aquí, pensant que fins fa un instant no tenia fred, intentant retenir als dits la tebior d'un record i volent que les paraules se m'enduguin ben lluny. Perquè potser és per això que escrivim: per poder vestir-nos d'un altre jo, escapar de nosaltres mateixos i caminar una estona amb unes altres sabates. Que parlin els detalls, doncs. O les paraules que faig servir de tant en tant per disfressar-me.

stilettos

Cada dolor té la seua gramàtica.

Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes

Poemes tristos que ja no encaixen, que se'ns fan incòmodes com sabates noves de talons impossibles. I lentament aprenem a redactar una calma circular que, a estones, arriba a tancar-se i esdevé rodona, completa. Hi ha moments perfectes de gramàtiques sense arestes.

play

Posar l'estiu en pausa. Fer un alto en el camí de la calor. Fulards, jerseis fins, rebeques, mitjons; per un moment, stop a l'aire condicionat. Oasi breu amb regust de tardor enmig d'aquest desert. Surt el sol amb la cara rentada després d'aquest coffee break de llamps i trons. Que s'enfilin els termòmetres, que s'abaixin els termòstats, que s'aixequi el teló. Juliol, torna a escena. Please sing your song.

now that I have found you

... in the coolth of your evening smile.

Sting, I burn for you

És inútil intentar aturar el desig amb fil de teranyina, serpentines i agulles de cap: tot esclata en focs artificials de metàfores enceses que es claven a la retina. Imatges-pólvora, consonants líquides, saliva de mots, pluja de mirades-benzina. Voler ser la nit que crema i s'escriu a si mateixa. Només cal trobar un motiu-llumí. Una raó pedra foguera.   

leben. lieben

Aquesta vida Tetris, espolsar-se el drama, alenar cançons d'arrels cubanes amb un toc de jazz. El sentiment a trenc de pell i al moll de l'os. I preguntar-se, encara, com es pot desitjar amb tanta intensitat, i que descarrilin les paraules i es desboqui el cor. Encara. Malgrat tot.

summer me

Moment rentadora, cervesa ben gelada. Dies de blau despentinat, d'hores magrana. Cuinar el juliol al vapor, aroma de platja. Llorer, llimona, pebre i sal. Obrir el cor mol·lusc, sentiments perla i sorra, ensinistrar cavallets de mar i peixets de plata. Saber-se viu i desembolicar totes les ganes. Estiueja'm.

descarriada

Em llevo mística de la migdiada, tot esperant un senyal que m'indiqui si dreta o esquerra, si amunt o avall. I penso que, si existeix un déu, segur que està de vacances i té el mòbil desconnectat. Com una ovella perduda que no troba el ramat, cerco la tara en aquesta fe que vaig comprar de rebaixes, i decideixo fer el salt a l'ésser suprem que està de guàrdia per anar-me'n amb el primer ídol de fang que em fa una mica de cas. I així anem fent camí tot dubtant de les pròpies creences, reinventant els nostres ritus i rituals, ara que tornen a estar de moda les crisis espirituals. Amén.

literatures

Quan enyores literatures i et conformes amb paraules esparses. Hi ha dies que no es deixen escriure.

postcards from me

El retolador es recolza en el full i neix un punt. La punta de feltre se sent a gust en contacte amb el paper i l'acarona suaument, i el punt evoluciona i esdevé una línia que viatja pel blanc, per la pauta, pels marges d'una pàgina. Safaris de lletra lligada que arrodoneixen el contorn dels significats, postals de nosaltres mateixos. Ja no recordes la darrera vegada que vas fer volar els sentiments amb l'aerolínia del sobre i el segell. Ni el dia que les cartes manuscrites es van estavellar. Per accident o per mandra.

he andado hacia los pozos

... pero eso no quita la sed.

El Último de la Fila

Els cossos, a frec. I, malgrat tot, la distància inequívoca d'un exèrcit de dies d'altres diàlegs, altres discursos, altres pells. Intentar salvar alguns abismes és com voler calmar la set tot bevent amb un vas ple de forats.

aspirina c

Paraules escrites en un passat immediat, latent, i la veu les fa viatjar en el temps, les pronuncia en un present líquid i intens. Paraules que es buiden de significat i s'escolen per l'eixidiu quan els treus el tap. Paraules com còdols que rodolen riu avall. Paraules aspirina C, efervescents, que es van desfent com sentiments inútils en gots de tristesa. Paraulesssshhhh... silenci, no parlis.

off the road

Butllofes al peu, durícies al cor. Peatges que es paguen per tornar a recórrer certs camins. Imports que s'abonen en efectiu, en la moneda del dubte i la incertesa. Taxes que et fan enyorar, de vegades, el trànsit de la solitud. L'encís de les carreteres secundàries.

crisi creativa

Resulta que la inspiració també s'agafa dies de vacances, i s'endú les paraules a la maleta. Bon voyage.