the art of losing
sursum corda
botes d'aigua
just say yes
sans serif
untitled
precipitar-se
petricor
incendis
freàtica
tectònica de plaques
tots els finals possibles
tattoo
robinson
punt i seguit
bella dorment
gris de Payne
staedtler pigment liner 0.2
De tant en tant, la impaciència. Aquesta (des)gana que crema al tou dels dits, al fons dels ulls, a la punta de les pestanyes, a algun lloc indefinit entre la víscera, l'ànima i el dolor petit que sembla que s'ha quedat a viure a l'espatlla dreta. Aquest desig incandescent que tot avanci, que res s'aturi, que les hores no restin suspeses prop del sostre, consumint l'aire de les expectatives que s'envolen sense voler, tot desinflant-les. Que tot allò que pot ser sigui, d'una manera o altra, però que es precipiti, que davalli, que esclati, que esdevingui, que combustioni, que es resolgui, que cridi, que vingui, que marxi.
Elèctrica, cansada d'enrampar-me amb aquest silenci metàl·lic, invoco la bellesa en el gest d'aquest voler tot de verbs de moviment en dansa. La possibilitat dels participis dibuixats com adjectius, l'esperança dels condicionals i el traç incipient d'un futur escrit a mà alçada en llapis. Cal·ligrafies, o el goig de contemplar segons quins paràgrafs. Quines ganes de passar a net els somnis.
hiverns superlatius
i tres
El vertigen del blanc ofert a la taca, al traç. Mala lletra. Tremola el pols davant de totes les possibilitats que s'estenen al teu davant.
Desemboliquem l'any que acaba de començar. Que no se'ns trenquin les ganes.