I dius tardors amb un deix de vellut i verd bosc. Amb olor de llar de foc a la mirada. Dius setembres antics amb una veu de grocs caducs, de pedra mullada. Dius les tardes que davallen pel pendent de llum, les hores petites i eixams de camins que duen a casa. Dius l'amor que roman, discret, en totes les coses que compartim. I dius que sí, sí. Per l'encís d'un accent que, rotund, venç els dubtes i els condicionals.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada