Inventar tipografies per atrapar la temperatura dels dies dins d'un abecedari de quatre colors. Intentar escriure allò impossible amb la bona lletra de les coses que arriben per quedar-se, encara que sigui a deshora, a les fosques, a contrapèl. Eufemisme és triar un taronja quan volies dir vermell de calor brutal impregnant-ho tot d'un estiu desbocat que et mossega els turmells.
Sé que a alguna banda, entre el darrer bocí de pell tibant i el primer dolor d'aquest inventari cansat de múscul i os que ha esdevingut la bastida del cos, hi vaig amagar paraules de color de doll d'aigua fresca. Conxorxa de memòria, llavis, gola, llengua. L'oblit és recordar-ne la set, el regust, el rastre, però ser incapaç de pronunciar-ne el desig.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada