29.5.17

mantra

Remor de cavalls al galop, a la sang. 
Se'm precipita per dins una vida 
que encara no conec, 
una tardor que se m'arrapa a les pestanyes 
per no caure al fons de la mirada. 
I em dic, et dic, us dic un i altre cop 
-com un prec, com un mantra- 
perquè plogui avall aquesta por que ho taca tot 
amb un tel de color de fulla seca, 
d'ametlla amarga.

24.5.17

cardíac

Un ai al cor atropellat pel batec en trànsit que cerca la sortida del laberint que són les costelles quan la por pren el pit i el senyoreja. Mastegues déjà vus que són ecos de tots els possibles futurs que viuen a les cançons que envelleixen amb tu.

La fúria que creix dins l'embull intricat d'una sola possibilitat té gust de foc i menta.

23.5.17

distància entre dos punts

Tornes a l'ahir durant un instant
per esmenar un avui 
                                                   mal dibuixat.

Malgrat l'ajut de la línia recta,
el camí a recórrer cada cop és més llarg.
I no hi ha dreceres.

19.5.17

peep show

Trencadís de vides pseudoideals. Petites felicitats que componen una façana darrere de la qual amaguem tota la merda. Digues voyeurs digitals, digues e-xhibicionisme, digues Instagram.

14.5.17

entre línies

Ningú no ens ho va dir, això.

Ningú no ens va dir que 
la vida s'ha d'escriure entre línies 
per entendre-la millor.

12.5.17

líquida

A estones aquesta por inútil 
que petrifica el batec. 

Un segon, dos, 
i llavors el desgel. 

El cor cau dins teu, 
ara que esdevens líquida, 
i no saps si pou o riu, 
si pedra i molsa 
o còdol arrodonit pel corrent.

11.5.17

simbiosi

La fam, 
a trenc de pell, 
esperona la salvatgia del tacte 
que cavalca fins al record del primer 
mossec en aquesta carn que és ja tan teva 
que t'hi reconec la veu en cada gest.

10.5.17

cop de puny

La brutalitat de la llum que 
desprèn la veritat
encega la carícia de l'engany 
amb un cop de puny.

La boca hipòcrita escup vidres trencats.

8.5.17

aerostàtic

La realitat com una arrel fonda, 
com un llast. 

Que la voluntat, de tan feble, 
s'aliï amb la mirada ingràvida 
per enlairar-se com un globus 
paisatge enllà.
© an ↔ na
Maira Gall