Un ai al cor atropellat pel batec en trànsit que cerca la sortida del laberint que són les costelles quan la por pren el pit i el senyoreja. Mastegues déjà vus que són ecos de tots els possibles futurs que viuen a les cançons que envelleixen amb tu.
La fúria que creix dins l'embull intricat d'una sola possibilitat té gust de foc i menta.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada