dimarts

pòsit

Ens diem l'amor
amb un simple gest.
Què restarà quan la vida,
feixuga, oblidi el moviment?
Prega perquè la pell tingui memòria.
Share:

parany

Ocultes les dreceres per no perdre
                                                          el nord.

Que sigui la por la que no trobi el camí
cap a allò que realment importa.
Share:

dissabte

potser

La col·lecció de quaderns en blanc que esperen, sobre l'escriptori. I els mires, i una por petita et mossega per dins amb les dents diminutes del dubte. 

Potser ja no tens tantes coses a dir per omplir-los.
Share:

dimecres

refugis

Cerques un poema que t'aculli
avui que tot calla
avui que res no diu llar.

Demanes un vers càlid per prendre'l 
amb la set d'unes mans fredes.
El tacte s'ennuega amb les estelles
d'un silenci que escup guspires 
amb veu de fusta.
Share:

dilluns

dimecres

petit vals

El desig balla lentament una nit sense hores 
dins el cos mig adormit. 
L'amor demana amor encara 
a ritme d'un vals petit de dits llargs 
sota un sostre de cel tibant.
Share:

dijous

dimarts

sismes

El malestar que corca,
                                 incessant,
                                             els fonaments.

Tremoles.
Share:

dilluns

moebius

Finals que s'enfilen per dins
com una heura afamada de mur
                                                  i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.

I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.


Share:

dijous

inventaris

Acumules anys als turmells, derrotes al segon calaix del desànim i dies brillants a la cara oculta de la lluna, entre altres coses.

Estem fets d'inventaris volubles.
Share:

dimarts

iceberg

Un hivern somriu tot mostrant les dents metàl·liques del fred. Els terratrèmols hibernen sota la pell i la carn desaprèn les raons del calfred a deshora. Davant l'amenaça del gel, saber-se caliu encara.

I recites un estiu, una vegada i una altra, per recordar-li al cos la cadència amb què crema el desig a cop de paraula.
Share:

divendres

blau i nacre

Un cel de costures vistes per vestir l'ànim
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.
Share:

dijous

neu

La nosa del mot que no gosa ésser dit 
corseca la veu fins al gest subtil 
d'un simple alè. 
D'esma exhales l'ànima del silenci.
Neva a l'esquena obaga dels dies. 
Com escriure el buit amb un fil en blanc?


Share:

divendres

un tomb de clau

Vespres que es vinclen amb el pes de la llum. 
Dius carrers i llars, i acceleres el pas 
per escurçar distàncies entre la paraula i el fet. 
Regust d'hores massa lentes a la mirada. 
Cerques un gest senzill que ho abasti tot: 
un tomb de clau, un petit calfred, 
el mot 'casa', impacient, 
estenent-se sota la pell com un tacte càlid. 
I, com un mecanisme de precisió, 
esclaten tots els esborranys de final feliç 
que guardes per als dies que davallen 
massa ràpid pel pendent de la nit.

Focs artificials a la butxaca de l'abric.
Share:

dimarts

blondes de sal

Blondes de sal a les vores
d'un record de platja antiga.

Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.


* imatge de Laura Escribano Atelier
Share:

dilluns

words and pictures

I am a small poem on a
page with room for another.
Share with me this white field,
wide as an acre of snow,
clear but for these tiny
markings like the steps of birds.
Come now.
This is the trough of the wave,
the seconds after lightning.
Thin slice of silence
as music ends,
the freeze before melting.
Lie down beside me.
Make angels.
Make devils.
Make who you are.
                                     Gerald DiPego
Share:

dimarts

finestral

Verd i blau com a verbs que conjuguen
les hores suspeses al vidre.
Enmig d'un diàleg de colors freds,
l'enyor, tou,
elèctric, afamat,
et mossega la boca amb la urgència cega
d'uns dits que busquen dits
en la foscor d'un cinema.
Share:

dilluns

clorofil·la

Véns, arreles i, 
amb la teva veu de fusta, 
les mans-heura, 
t'enfiles pels murs de la pell. 

Inventes el desig amb el tacte 
d'un verd impossible.
Share:

divendres

corol·la

Quan et creies erma malgrat les llavors,
florir en do major.
Desafies calendaris i primaveres,
redissenyes l'interior
per gestar-te a tu mateixa.

Cada pètal és una victòria.
Share:

dissabte

abismes

La infantesa, al fons de tu. 
La memòria, ingràvida, t'hi duu
en caiguda lliure.

estones
esdevens 
tot 
vertigen.
Share:

dimecres

fisiologia

Rebel·lió del teixit intern; 
els òrgans, silents, 
creixen en majúscula. 

La vida, adulta, 
sovint desorientada, 
s'escriu a si mateixa a grans trets, 
fora de pautes i marges.
Share:

dilluns

violència de gènere

Homes que diuen a les dones com han de ser dones.
Dones que diuen a les dones com han de ser dones.

Enmig del foc creuat, dones que se saben dones 
mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.
Share:

dijous

laberints

Desfàs el punt final. 
Perquè sols és un petit cabdell de fil negre que, 
si el tibes, 
si el segueixes, 
si goses,
si vols, 
et duu a l'inici de la història.
Share:

diumenge

pàtries i setembres

Ja és hora.
Desnones l'estiu per allotjar el groc
que ja crepita
sota el pes de la mirada.

Inventari de dits, dies i dèries:
ets desordre quan et comptes
en pàtries i en setembres.
El passat, com una heura,
et diu per dins 
en panys de paret i cel.

I cou aquest no saber
a quantes tardors podràs donar un nom,
un sentit o tan sols deixar-les passar
com un gest sense importància,
aquest abandonar-se,
aquesta urgència de tot i de res.

De vegades ets tantes coses alhora
que no pots abastar-te 
amb l'abraçada d'una sola paraula.
Share:

dijous

dolça companyia

Tantes nits de vidre sostenint la solitud amb unes mans sembrades de petits terratrèmols, llaurades per una ombra de por. La matinada continua essent fràgil però a les meves mans ara hi arriben les teves, i la foscor pren un tacte càlid de fusta i de consol.

No som àngels però hem après a tenir cura del nostre bocí de cel.
Share:

dimecres

gris pedra


Sting, The dream of the blue turtles

Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula. 

Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?
Share:

dimarts

milano

La nit pren mides a l'eufòria amb la precisió d'uns dits que llisquen amunt i avall per les cordes d'un contrabaix. El desig es deixa dir, sincopat, amb una veu de cal·ligrafia fonda. Sota la pell neixen petits incendis, creixen revolucions. Arrel, ritme; la música, poderosa, s'articula a través del gest invisible del licor. 

Invencibles, superherois, gosem posar brides a la flama en l'espai que ocupa una sola cançó.
Share:

dijous

paisatge de tarda

Catedrals de cotó fluix que honoren la memòria elèctrica i humida dels déus de la tempesta. El vent esfilagarsa la fe, i a poc a poc el blau esmorteït s'omple de tot d'horitzons efímers on gronxar la mirada cansada.

La calma, sempre en trànsit, provisional, saluda en silenci.
Share:

dimecres

nuevo pequeño catálogo de seres y estares

Sis solos de guitarra, un grapat de lletres de cançons, un parell d'amors d'estiu, dues papallones a la panxa, cinc mil dos-cents trenta-vuit nusos a la gola, cent quaranta grams de sorra a les sabates. Tu, ell, nosaltres. Tres-centes setanta-sis mil nou-centes vint-i-nou hores, dotze rellotges per marcar-les, vuit paraules preferides, countless amounts of llibres, pel·lícules, quatre sales de cine, una cinquantena de versos. Dos llibres. Una vida.
Share:

dimarts

faraway, so close

A la cua d'un pensament, de sobte un regust de placidesa. L'estiu s'enreda a les cames, suau i amable, amb el desig de carícia del gat que cerca companyia. I tu, que encara estàs aprenent a no defugir-lo, a estimar-lo tímidament, li lliures el cos, la pell, la voluntat com a ofrena.

Agraït, l'agost et retorna, a estones, la dolça ingravidesa d'una llunyana i càndida adolescència.
Share:

dimecres

laberints

Provocar l'esquerda, invocar el mil·límetre d'inquietud. La felicitat omple la distància que ens separa, ho ocupa tot: l'espai que es lloga, els petits abismes concèntrics que obren els miniterratrèmols que responen a la crida. Qui necessita hipotecar l'aire que dóna forma a aquesta llar que som. Cuirassa tendra la pell, armadura les costelles que custodien el bosc que s'incendia suaument de tant en tant per saber-nos arbre, saba, arrel, fusta i verd. 

Perquè ens cal un lloc per definir-nos i un no-lloc per perdre'ns. La vida és noms, adjectius. I gàbia de porta oberta plena d'ocells magnètics que enganyen brúixoles, enreden fils i devoren engrunes.
Share:

dimarts

símil

Dins tots els matisos del gris,
l'esforç de la pedra
per estovar-se.

Arriba el plor
-tímid, mineral-
amb una pluja breu d'estiu.
Share:

dijous

calendaris

Esbossar estius, tardors, hiverns, primaveres. Intuir-ne els contorns, estripar fulls de calendari per escriure's sobre el revers dels dies amb mala lletra.

I que ens calgui un dilluns i un dimarts i un dimecres sense baranes per retrobar-nos el pols, l'equilibri, el tacte, i florir tot intentant ensinistrar el vertigen d'un petit abisme de dues setmanes. 

Vacances. Quina gran paraula.
Share:

first class

Pestanyes rebels, matins despentinats, felicitat desplegable. Núvols en trànsit que esfilagarsen la tarda. El desig viatja a tots els avions que sostenen el cel, blau enllà.
Share:

dimecres

natura morta

Walter Mitty: ¿Cuándo la vas a tomar?  
Sean O’Connell: A veces no lo hago. Si me gusta un momento, para mí, personalmente, no me gusta tener la distracción de la cámara. Yo sólo quiero estar en ella.
La vida secreta de Walter Mitty (2013)

Prémer el disparador com qui prem el gallet.


Share:

dijous

encenalls

Encenem la nit un matí qualsevol.

I jo em deixo dir l'ànima de fum, 
el gest voluble, 
per la fusta del teu cos 
amb la bellesa del mot exacte, 

just, 
breu, 
oportú 

que es clava a dins amb veu d'estella.
Share:

dilluns

a contrapèl

Torno al temps de les hores sense tu 
per enyorar-te sense dol, a frec, 
amb la veu a punt per resseguir les vores 
de l'abisme que se m'obre a dins 
quan el desig és desig a deshora, 
quan el vers et sobrevé a destemps.

L'amor és aspre quan el dius a contrapèl.
Share:

dimarts

dilluns

porcelain

Faig turisme pel pendent suau d'un diumenge que davalla. Tu i jo, i el formigueig d'un món que bull sota la promesa clara d'un cel d'estiu. Àvids de llum, la mirada s'atura a cada instant, a cada pinzellada, a cada traç, a cada imatge per assaborir el pes de la bellesa. Tomba la tarda cap a una calma de porcellana: l'horitzó es desfila en flors, ocells i dracs. Tu i jo. Blau sobre blanc.
Share:

divendres

de puntetes

Una mandra flonja, 
sense cel ni ales, em nia als ulls.

I passo de puntetes per les paraules, 
pels romanços i pels versos, 
pels capvespres que no escric
amb desgana
amb mala lletra
la mala llet que gasta aquesta vida.
Share:

dimarts

carícia

Considero la possibilitat de no dir-te.

I deixo anar la fera de la fam
que s'atrinxera a la mirada
-a la memòria quan em faltes-
per devorar mots, distàncies,
esperes, enyor, absència,
tots els murs, totes les barreres.

No dir-te.

Que parli el silenci
de la simple arquitectura del gest. 
Share:

dilluns

lo-fi

Els ulls, impacients, aboquen el cor a bategar amb el doble d'intensitat. La vida es plega per la meitat per un eix que tu mateix ja no determines. Les paraules, fugaces, semblen ingràvides: ja no sents el seu pes a dins, ja no hi ha petja, ni sentit ni significat. T'atures a contemplar-te per saber-te capaç de ser dins la voràgine. La imatge surt moguda: el somriure et diu el nom amb un vermell borrós. 

No hi ha cap filtre d'Instagram que millori aquesta versió teva que amb els anys ha perdut color i definició.
Share:

divendres

burmar flax

Apuntales l'ànim amb un divendres qualsevol. Perquè no sabem de què estan fets però, un cop els treus del seu embolcall, ens fan sentir una mica superherois.


Share:

dijous

dimecres

aeroports

Esperones revolucions a la pàtria interior per treure a ballar els dimonis. Agites banderes, assaltes fronteres, tot per ferir l'orgull i que ragin les paraules com una sang que batega, discreta, dins de totes les coses. Perquè tot espera per ésser dit, però la carn necessita clivelles per poder esgranar el dolor.

La felicitat és un avió de paper en blanc que no sabem fer aterrar amb el pes dels mots.
Share:

divendres

música per a tsunamis

Ensinistres els teus desastres quan tothom dorm, quan la nit sosté el món amb cada respiració pausada. Poses color als terratrèmols -un to de calfred suau, com d'esquerda que s'insinua al vidre-, i inventes una música per a cadascun dels tsunamis que assolen la pau d'aquest cos que fa de terra ferma malgrat la por líquida que sempre sobreviu a tots els naufragis. Perquè ets huracans, monsons, tempestes tropicals, borrasca, calamarsa. Un inventari d'accidents naturals sota el clima d'una pell, d'un nom, d'un caràcter.

I ara, mentre s'ha fet fosc i t'ha començat a nevar a dins i aquest blanc de fred esmorteeix els cops de la vida, orquestres un desgel, dibuixes una primavera. De tant en tant, estones de sol i lucidesa. I el privilegi de jugar a ser déus i ésser creatius amb la pròpia biologia.
Share:

dimecres

de fils i de paisatges

I fas teu un vers llarg, intens, tibant com un fil d'estendre. Els mots, les metàfores com una bugada ben blanca que es retalla contra un cel fosc de tempesta tot desafiant la pluja.

De vegades no cal gaire més per adornar el paisatge d'una tarda anodina.
Share:

titelles

Paisatges habituals com petits patrimonis. Recuperes el camí, la filera de xiprers, la ginesta florida, i el pes de quatre anys a cada paraula que escrius tot mirant de nou a través d'aquesta finestra. I sents com quelcom tiba per dins. Perquè hi ha dies en què sembla que l'ànim i el cos i la vida s'aguantin per tot de fils tibants sota la pell que vertebren el temps, el cansament i el pòsit d'una sang que ja no bull com abans, aigualida.

Somrius, sense saber del cert si és per pròpia voluntat o per acte reflex. Autòmats, titelles, fills de la gran rutina que es pregunten per què. Tots es mecanismes.
Share:

dilluns

cal·ligrafies, horitzons

El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.
Share:

dimarts

fil de llum

Cabdelles capvespres.

El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim, 
prim com el fil de llum que s'escola, 
                                                        furtiu, 
a través del darrer sospir d'una persiana.


Share:

diumenge

desmemòria


Viure riu avall;
de vegades, la pausa d'un gorg,
i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 
que cristal·litzen sota la pell, 
dins de les cavitats 
que som, 
que ens fan 
que resseguim amb els dits 
innocents i nus
d'una consciència líquida.
Els records, 
de tanta aresta, 
minerals, 
diuen ferides 
malgrat no creure's esmolats,
i la desmemòria se'ns antulla
amable com una llengua 
que, amorosa, esmussa el tall.
Share:

dilluns

pajarito langosta

Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.

Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.
Share:

divendres

salconduit

Hey baby, can I step into your world a while?

Jimi Hendrix


Encenc aquest voler-te sense demanar permís, i escric un incendi que travessa impunement fronteres de paper. 

Com és de perillós intentar abocar el foc al vers des de tota la set que pot contenir la paraula 'aigua'.
Share:

dijous

dimarts

converses amb una tarda magnífica

Mots de cel i vidre.
Sense voler, 
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall. 

Els adjectius, 
                 inevitables, 
                               rosellen.


Share:

dilluns

ungla i dent

Esmoles desfici i ungla.
El gest de gratar el vernís dels mots
atia el desig de paraula crua. 

Acorrales la ràbia al clos del cos
per ensenyar al vers 
les seves pròpies dents.
Que el poema 
mossegui el poema.
Share:

divendres

dimecres

sísifs moderns

Aquest empènyer rodes de molí
per vies mortes malgrat saber l'atzucac.
L'esforç ja no és recompensa
ni consol sinó allò que de petits
ens explicava el pare 
amb un orgull antic.

No ho sabien llavors
-potser tampoc ara-
que la seva fe no té prou força
per moure les nostres muntanyes.
Share:

dilluns

mullena

Donar-li forma a la nosa. 
Tal vegada una veu. 
Un nom. 

Donar-li una raó al nus
per esfilagarsar-se 
cos endins
com una pluja fina.
Share:

divendres

cercles

Digues hipòcrita al dit
-o a la voluntat somorta,
anestesiada que el mena-
que volta la picada del mosquit
una i altra vegada
per enganyar la picor.

Gratar-se amb desfici
és una veritat incòmoda
per la rudesa
per la franquesa
amb què parla la sang.
Share:

dimecres

dimarts

tardoreig

Diem poemes de cossos que vessen estiu.

Perquè els versos salvatges
trien la carn ferma,
els dits àgils,
la veu clara,
la pell jove
per pronunciar viaranys
que creuen el pit,
que esgarrapen el bosc
amb ungles invisibles.

Som silenci de clariana;
tardoregem, valents,
hereus del temps de branca nua
i de felicitat d'un groc espès 
de fulla caduca,
massa densa per poder travessar-la 
amb un sol mot.


Share:

divendres

baggage claim

Una part de tu encara no ha tornat de l'altra banda de l'oceà, i la vida que vas deixar en penyora et reclama completa, sencera per poder recuperar-la.

Però et saps en trànsit, en un vol amb massa escales, amb la certesa que tard o d'hora arribaràs a destí i que t'hauràs d'esperar a tu mateixa, extraviada a alguna banda del món. Com el teu equipatge.


Share:

diumenge

dissabte

divendres

inventari

El cos s'acostuma lentament al deix d'aquesta llum clara i freda que diu la teva ombra en un altre idioma. A dins, postes de sol i el rosegar d'un enyor que se't menja suaument amb unes dents petites. A dins, forats de cuc, un ésser sí però no i un saber-se incompleta.
Share:

dimecres

king size

Anar cap a la llum, literalment, amb unes ales de lloguer. Descomptes hores i acumules enyor a les parpelles. Allau de primeres vegades; la vida encara empeny. Al país on tot és enorme, sentir-se nena petita perduda en un llit massa gran.

  
Share:

dijous

intensament

Pell endins, la carn et diu amb verbs de sorra i corrues de formigues. Petites revolucions arreu, maquinàries minigegantines a ple funcionament, vapor de lletres, cal·ligrafia que se surt de la pauta i ofega el blanc tot cobrint-lo de verd retolador zerocomaquatre mil·límetres. Cos-caos, sacseig de parets, terratrèmols a mida. 

La por -que es fa gran amb tu- es deixa posar brides.
Share:

diumenge

dissabte

mesures

El dia diu distàncies
i tu devores paisatges en silenci:
et fas gran
quan et comptes en trajectes.

El castany fosc dels teus ulls
amaga massa carreteres secundàries.


Share:

divendres

poema de rellotgeria

l'afany esventra els versos
amb ungles de poeta.

Francesc Garriga, La nit dels peixos

Poètic, 
el desfici que et menja 
                                per dins. 

Has après a dir el desig 
perquè esclati 
a l'hora 
en punt 
del 
vers.
Share:

dijous

dimecres

pauta

Dibuixa'm un horitzó
a mà alçada
allà on el matí es reinventa en tarda.

Un fil on estendre l'enyor,
una sola línia imperfecta
que digui equilibris
que sostingui vertígens
i escriure'ns un dia més 
amb bona lletra.

Share:

dimarts

dissabte

eclipsi en ela doble

Lluna plena.
Llibreta nova. 
Llibertat, possibilitat. 
I la por a llençar-s'hi.

El futur és gosar escriure-hi
quelcom 
prou bonic 
perquè pagui la pena 
tacar la pau del blanc.

Share:

dijous

divendres

brúixoles

L'excusa d'un mapa
per mesurar-nos en distàncies.

Ens deshabitem
ens desorientem
ens perdem
tan sols pel plaer de tornar-nos
                                               a trobar.
I ens celebrem de nou
com si fos el primer cop
que ens llegim el nom al cos de l'altre.

Magnètic, el desig;
l'amor és a tots els nords.
Share:

dilluns

subterrània

L'emoció ha fet niu a les darreres capes de la pell. Amb un deix humit, freàtic, sentim subterràniament però el crit elèctric del calfred arriba a la superfície amb retard, diluït per la distància tova entre múscul, promesa i realitat. 

La indiferència és un desert que ja no recorda com es pronuncia l'aigua.
Share:

divendres

dijous

recomptes

Espectacular, aquesta tarda de llum de vellut que es va vessant sobre els arbres. A aquesta banda del vidre, flaire de cafè acabat de fer.

Hi ha infinites formes de bellesa. Tantes com minúscules eufòries. Com petites felicitats.
Share:

dimarts

literàriament

Ser esborranys esbarriats en diferents quaderns. Viure espars, inconnex, tot esperant la idea d'un sol cos que aplegui totes aquestes maneres de dir-se sota una mateixa pell.

Estripar-se, un a un, els fulls per reencarnar-se en dietari.
Share:

dijous

lentes

Les tardes fosques d'hivern eren carrers solitaris i estrets on assaborir l'amor que, de tan nou, ens cremava a la boca. Parlàvem amb cançons lentes, amb veu de cinta de casset, als setze anys.

L'amor és a hores d'ara un vinil desgastat que encara manté el seu encant. El desig és fet de balades pop. Parlem amb cançons lentes, invoquem el foc. Que tornin els incendis.
Share:

dimecres

dimarts

trenta-tres revolucions

Don't you know
They're talkin' 'bout a revolution
It sounds like a whisper

Tracy Chapman

De la pau de l'alè a la revolta de la tempesta, tan sols la distància d'un crit, una veu, una petita empenta. I girem al ritme del so i del vent, perquè les promeses són a l'aire de la cambra, en un gest invisible, esperant que respirem les paraules.
Share:

divendres

ciència-ficció

Cercar-se endins, cercar-se enrere, anar cap als orígens per tornar a trobar aquell sentir pur, sense contaminar. I creure per un instant que pots viatjar en el temps i recuperar la innocència i endur-te-la de tornada a la maleta.

La memòria és cruel.
Share:

dimecres

arquitectures

L'alè del llop, al clatell.
La por et somriu
mostrant les dents de marbre.
Has après a tremolar,
                               però.
Davant l'exercici del pànic,
l'habilitat de no esfondrar-se.
Share:

dimarts

tots els colors

Viatjar per tots els matisos del gris, postes de sol monocromàtiques, vacances al país dels individus que tan sols parlen amb colors primaris. Punts de vista daltònics, respirar mimètics, estimar camaleònics.

La maduresa és la capacitat d'acceptar les tonalitats que va adoptant la vida.
Share:

dissabte

versos satànics

Goses escoltar la vida a l'inrevés,
i és la vida de debò la que et recita
a cau d'orella
els teus millors secrets amb una dicció perfecta
i un deix de mala llet.

Viu, cony.
Share:

dijous

long play

Enfiles melodies a l'agulla, 
i embastes a la llum d'una tarda 
retalls dels dies en què 
la vida era fàcil de viure. 

La felicitat gira 
a trenta-tres revolucions per minut.
Share:

dimecres

invencibles

El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.

Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?
Share:

dilluns

dijous

colorista

Vesso de colors que m'atropellen el cos. El verd, però, no marxa i s'instal·la al tacte d'unes mans-selva que s'estenen, indecents, pels viaranys d'un cel pensat sense baranes. Aquesta primavera forastera enganya l'instint i empeny els mots a florir a qualsevol banda, a tot volum. En aquests vint graus es cova una nova versió de mi, sorgida de la fe cega en aquesta vida i de mala llet(ra) que gasta l'enyor.
Share:

dimecres

dimarts

just a castaway

Empatia zero,
murs de mirada dispersa,
crash test dummies,
autòmats everywhere.

Nàufrags d'illa deserta
enmig d'aquest gran centre comercial
que és el món,
foc creuat de missatges
en ampolles virtuals.

Sending out an SOS

Su tabaco, gracias.
Share:

dilluns

tangerine

Estimar-te mandarina. Despullar el teu record un dia qualsevol i adonar-se que la seva olor, intensa i dolça, resta a les mans de la memòria.
Share:

divendres

dijous

carnívors

Afamats de trau i esquerda, 
els versos del dolor avancen 
a queixalades. 

No hi ha fil de sutura que uneixi 
la carn que esquinça l'absència.
Share:

dimecres

diàlegs

Evolucionem, que és aquest anar acumulant temps als engranatges i alhora acceptar les condicions d'aquesta obsolescència programada i la provisionalitat de les mudes. Però de tant en tant desafies el desig, amagat rere la tensió de la geniva, a parlar d'amor, per pur plaer, ara que sabem que el sexe és voluble i que el cos es pot dir d'altres maneres.
Share:

dimarts

dilluns

divendres

mutants

Dins l'ordre establert dels coberts a taula
viuen culleres amb vocació de forquilla que
convexament 
concavament 
metàl·licament 
secretament 
aprenen a mossegar aquesta vida que,
feta de massa os i massa carn, 
a tothora 
per força 
demana dents.
Share:

dijous

dimarts

cesura

En la lectura atropellada que sovint és aquesta rutina que s'encaixa entre les costelles i que resta espai a l'aire, cercar la pausa obligatòria en la teva companyia.

Ets la cesura al bell mig del vers.
Share:

divendres

dissabte

pàtries d'un sol dia

Tardes despentinades, rebels:
maregassa a dins 
quan et dius en oceans. 

Repasses les vores de cadascun 
dels naufragis per tornar 
al tacte fosc d'aquells ulls, 
al verí aspre d'aquella pell, 
a la sal dolça d'aquelles mans. 
Cada fil de la memòria hissa 
la seva pròpia bandera.
I et comptes en sargits 
quan penses en pàtries d'un sol dia.
Share: