Ens diem l'amor
amb un simple gest.
Què restarà quan la vida,
feixuga, oblidi el moviment?
Prega perquè la pell tingui memòria.
amb un simple gest.
Què restarà quan la vida,
feixuga, oblidi el moviment?
Prega perquè la pell tingui memòria.
dimarts
dissabte
dimecres
dilluns
dimecres
petit vals
El desig balla lentament una nit sense hores
dins el cos mig adormit.
L'amor demana amor encara
a ritme d'un vals petit de dits llargs
sota un sostre de cel tibant.
dijous
malgrat la pluja
Sovinteges records,
desgastes la memòria.
Erosionem el passat
per omplir-nos les mans
amb la pols dels dies de sol.
Malgrat la pluja.
dilluns
moebius
Finals que s'enfilen per dins
com una heura afamada de mur
i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.
I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.
com una heura afamada de mur
i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.
I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.
dijous
inventaris
Acumules anys als turmells, derrotes al segon calaix del desànim i dies brillants a la cara oculta de la lluna, entre altres coses.
Estem fets d'inventaris volubles.
dimarts
iceberg
Un hivern somriu tot mostrant les dents metàl·liques del fred. Els terratrèmols hibernen sota la pell i la carn desaprèn les raons del calfred a deshora. Davant l'amenaça del gel, saber-se caliu encara.
I recites un estiu, una vegada i una altra, per recordar-li al cos la cadència amb què crema el desig a cop de paraula.
divendres
blau i nacre
Un cel de costures vistes per vestir l'ànim
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.
dijous
divendres
un tomb de clau
Vespres que es vinclen amb el pes de la llum.
Dius carrers i llars, i acceleres el pas
per escurçar distàncies entre la paraula i el fet.
Regust d'hores massa lentes a la mirada.
Cerques un gest senzill que ho abasti tot:
un tomb de clau, un petit calfred,
el mot 'casa', impacient,
estenent-se sota la pell com un tacte càlid.
I, com un mecanisme de precisió,
esclaten tots els esborranys de final feliç
que guardes per als dies que davallen
massa ràpid pel pendent de la nit.
Focs artificials a la butxaca de l'abric.
dimarts
blondes de sal
Blondes de sal a les vores
d'un record de platja antiga.
Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.
* imatge de Laura Escribano Atelier
d'un record de platja antiga.
Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.
* imatge de Laura Escribano Atelier
dilluns
words and pictures
I am a small poem on aGerald DiPego
page with room for another.
Share with me this white field,
wide as an acre of snow,
clear but for these tiny
markings like the steps of birds.
Come now.
This is the trough of the wave,
the seconds after lightning.
Thin slice of silence
as music ends,
the freeze before melting.
Lie down beside me.
Make angels.
Make devils.
Make who you are.
dimarts
dilluns
clorofil·la
Véns, arreles i,
amb la teva veu de fusta,
les mans-heura,
t'enfiles pels murs de la pell.
Inventes el desig amb el tacte
d'un verd impossible.
divendres
dissabte
dimecres
fisiologia
Rebel·lió del teixit intern;
els òrgans, silents,
creixen en majúscula.
La vida, adulta,
sovint desorientada,
s'escriu a si mateixa a grans trets,
fora de pautes i marges.
dilluns
violència de gènere
Homes que diuen a les dones com han de ser dones.
Dones que diuen a les dones com han de ser dones.
Enmig del foc creuat, dones que se saben dones
mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.
dijous
diumenge
pàtries i setembres
Ja és hora.
Desnones l'estiu per allotjar el groc
que ja crepita
sota el pes de la mirada.
Inventari de dits, dies i dèries:
ets desordre quan et comptes
en pàtries i en setembres.
El passat, com una heura,
et diu per dins
en panys de paret i cel.
I cou aquest no saber
a quantes tardors podràs donar un nom,
un sentit o tan sols deixar-les passar
com un gest sense importància,
aquest abandonar-se,
aquesta urgència de tot i de res.
De vegades ets tantes coses alhora
que no pots abastar-te
amb l'abraçada d'una sola paraula.
dijous
dolça companyia
Tantes nits de vidre sostenint la solitud amb unes mans sembrades de petits terratrèmols, llaurades per una ombra de por. La matinada continua essent fràgil però a les meves mans ara hi arriben les teves, i la foscor pren un tacte càlid de fusta i de consol.
No som àngels però hem après a tenir cura del nostre bocí de cel.
dimecres
gris pedra
Sting, The dream of the blue turtles
Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula.
Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?
dimarts
milano
La nit pren mides a l'eufòria amb la precisió d'uns dits que llisquen amunt i avall per les cordes d'un contrabaix. El desig es deixa dir, sincopat, amb una veu de cal·ligrafia fonda. Sota la pell neixen petits incendis, creixen revolucions. Arrel, ritme; la música, poderosa, s'articula a través del gest invisible del licor.
Invencibles, superherois, gosem posar brides a la flama en l'espai que ocupa una sola cançó.
dijous
paisatge de tarda
Catedrals de cotó fluix que honoren la memòria elèctrica i humida dels déus de la tempesta. El vent esfilagarsa la fe, i a poc a poc el blau esmorteït s'omple de tot d'horitzons efímers on gronxar la mirada cansada.
La calma, sempre en trànsit, provisional, saluda en silenci.
dimecres
nuevo pequeño catálogo de seres y estares
Sis solos de guitarra, un grapat de lletres de cançons, un parell d'amors d'estiu, dues papallones a la panxa, cinc mil dos-cents trenta-vuit nusos a la gola, cent quaranta grams de sorra a les sabates. Tu, ell, nosaltres. Tres-centes setanta-sis mil nou-centes vint-i-nou hores, dotze rellotges per marcar-les, vuit paraules preferides, countless amounts of llibres, pel·lícules, quatre sales de cine, una cinquantena de versos. Dos llibres. Una vida.
dimarts
faraway, so close
A la cua d'un pensament, de sobte un regust de placidesa. L'estiu s'enreda a les cames, suau i amable, amb el desig de carícia del gat que cerca companyia. I tu, que encara estàs aprenent a no defugir-lo, a estimar-lo tímidament, li lliures el cos, la pell, la voluntat com a ofrena.
Agraït, l'agost et retorna, a estones, la dolça ingravidesa d'una llunyana i càndida adolescència.
dimecres
laberints
Provocar l'esquerda, invocar el mil·límetre d'inquietud. La felicitat omple la distància que ens separa, ho ocupa tot: l'espai que es lloga, els petits abismes concèntrics que obren els miniterratrèmols que responen a la crida. Qui necessita hipotecar l'aire que dóna forma a aquesta llar que som. Cuirassa tendra la pell, armadura les costelles que custodien el bosc que s'incendia suaument de tant en tant per saber-nos arbre, saba, arrel, fusta i verd.
Perquè ens cal un lloc per definir-nos i un no-lloc per perdre'ns. La vida és noms, adjectius. I gàbia de porta oberta plena d'ocells magnètics que enganyen brúixoles, enreden fils i devoren engrunes.
dimarts
dijous
calendaris
Esbossar estius, tardors, hiverns, primaveres. Intuir-ne els contorns, estripar fulls de calendari per escriure's sobre el revers dels dies amb mala lletra.
I que ens calgui un dilluns i un dimarts i un dimecres sense baranes per retrobar-nos el pols, l'equilibri, el tacte, i florir tot intentant ensinistrar el vertigen d'un petit abisme de dues setmanes.
Vacances. Quina gran paraula.
first class
Pestanyes rebels, matins despentinats, felicitat desplegable. Núvols en trànsit que esfilagarsen la tarda. El desig viatja a tots els avions que sostenen el cel, blau enllà.
dimecres
natura morta
Walter Mitty: ¿Cuándo la vas a tomar?Sean O’Connell: A veces no lo hago. Si me gusta un momento, para mí, personalmente, no me gusta tener la distracción de la cámara. Yo sólo quiero estar en ella.
La vida secreta de Walter Mitty (2013)
Prémer el disparador com qui prem el gallet.
dijous
dilluns
a contrapèl
Torno al temps de les hores sense tu
per enyorar-te sense dol, a frec,
amb la veu a punt per resseguir les vores
de l'abisme que se m'obre a dins
quan el desig és desig a deshora,
quan el vers et sobrevé a destemps.
L'amor és aspre quan el dius a contrapèl.
dimarts
dilluns
porcelain
Faig turisme pel pendent suau d'un diumenge que davalla. Tu i jo, i el formigueig d'un món que bull sota la promesa clara d'un cel d'estiu. Àvids de llum, la mirada s'atura a cada instant, a cada pinzellada, a cada traç, a cada imatge per assaborir el pes de la bellesa. Tomba la tarda cap a una calma de porcellana: l'horitzó es desfila en flors, ocells i dracs. Tu i jo. Blau sobre blanc.
divendres
de puntetes
Una mandra flonja,
sense cel ni ales, em nia als ulls.
I passo de puntetes per les paraules,
pels romanços i pels versos,
pels capvespres que no escric
amb desgana
amb mala lletra
amb mala lletra
la mala llet que gasta aquesta vida.
dimarts
carícia
Considero la possibilitat de no dir-te.
I deixo anar la fera de la fam
que s'atrinxera a la mirada
-a la memòria quan em faltes-
per devorar mots, distàncies,
esperes, enyor, absència,
tots els murs, totes les barreres.
No dir-te.
Que parli el silenci
de la simple arquitectura del gest.
I deixo anar la fera de la fam
que s'atrinxera a la mirada
-a la memòria quan em faltes-
per devorar mots, distàncies,
esperes, enyor, absència,
tots els murs, totes les barreres.
No dir-te.
Que parli el silenci
de la simple arquitectura del gest.
dilluns
lo-fi
Els ulls, impacients, aboquen el cor a bategar amb el doble d'intensitat. La vida es plega per la meitat per un eix que tu mateix ja no determines. Les paraules, fugaces, semblen ingràvides: ja no sents el seu pes a dins, ja no hi ha petja, ni sentit ni significat. T'atures a contemplar-te per saber-te capaç de ser dins la voràgine. La imatge surt moguda: el somriure et diu el nom amb un vermell borrós.
No hi ha cap filtre d'Instagram que millori aquesta versió teva que amb els anys ha perdut color i definició.
divendres
burmar flax
Apuntales l'ànim amb un divendres qualsevol. Perquè no sabem de què estan fets però, un cop els treus del seu embolcall, ens fan sentir una mica superherois.
dijous
dimecres
aeroports
Esperones revolucions a la pàtria interior per treure a ballar els dimonis. Agites banderes, assaltes fronteres, tot per ferir l'orgull i que ragin les paraules com una sang que batega, discreta, dins de totes les coses. Perquè tot espera per ésser dit, però la carn necessita clivelles per poder esgranar el dolor.
La felicitat és un avió de paper en blanc que no sabem fer aterrar amb el pes dels mots.
divendres
música per a tsunamis
Ensinistres els teus desastres quan tothom dorm, quan la nit sosté el món amb cada respiració pausada. Poses color als terratrèmols -un to de calfred suau, com d'esquerda que s'insinua al vidre-, i inventes una música per a cadascun dels tsunamis que assolen la pau d'aquest cos que fa de terra ferma malgrat la por líquida que sempre sobreviu a tots els naufragis. Perquè ets huracans, monsons, tempestes tropicals, borrasca, calamarsa. Un inventari d'accidents naturals sota el clima d'una pell, d'un nom, d'un caràcter.
I ara, mentre s'ha fet fosc i t'ha començat a nevar a dins i aquest blanc de fred esmorteeix els cops de la vida, orquestres un desgel, dibuixes una primavera. De tant en tant, estones de sol i lucidesa. I el privilegi de jugar a ser déus i ésser creatius amb la pròpia biologia.
dimecres
de fils i de paisatges
I fas teu un vers llarg, intens, tibant com un fil d'estendre. Els mots, les metàfores com una bugada ben blanca que es retalla contra un cel fosc de tempesta tot desafiant la pluja.
De vegades no cal gaire més per adornar el paisatge d'una tarda anodina.
titelles
Paisatges habituals com petits patrimonis. Recuperes el camí, la filera de xiprers, la ginesta florida, i el pes de quatre anys a cada paraula que escrius tot mirant de nou a través d'aquesta finestra. I sents com quelcom tiba per dins. Perquè hi ha dies en què sembla que l'ànim i el cos i la vida s'aguantin per tot de fils tibants sota la pell que vertebren el temps, el cansament i el pòsit d'una sang que ja no bull com abans, aigualida.
Somrius, sense saber del cert si és per pròpia voluntat o per acte reflex. Autòmats, titelles, fills de la gran rutina que es pregunten per què. Tots es mecanismes.
dilluns
cal·ligrafies, horitzons
El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.
dimarts
fil de llum
Cabdelles capvespres.
El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim,
prim com el fil de llum que s'escola,
furtiu,
a través del darrer sospir d'una persiana.
diumenge
desmemòria
Viure riu avall;
de vegades, la pausa d'un gorg,
i el poder mirar dins teu.
El passat se'ns sedimenta a dins.
Saber-se inventari de pretèrits
que cristal·litzen sota la pell,
dins de les cavitats
que som,
que ens fan
que resseguim amb els dits
innocents i nus
d'una consciència líquida.
Els records,
de tanta aresta,
minerals,
diuen ferides
malgrat no creure's esmolats,
i la desmemòria se'ns antulla
amable com una llengua
que, amorosa, esmussa el tall.
dilluns
pajarito langosta
Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.
Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.
Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.
impossibles aviadors
Pistes d'aterratge;
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.
Mos gastronomíem.
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.
Mos gastronomíem.
divendres
salconduit
Hey baby, can I step into your world a while?
Jimi Hendrix
Encenc aquest voler-te sense demanar permís, i escric un incendi que travessa impunement fronteres de paper.
Com és de perillós intentar abocar el foc al vers des de tota la set que pot contenir la paraula 'aigua'.
dijous
dimarts
converses amb una tarda magnífica
Mots de cel i vidre.
Sense voler,
verdegen els verbs;
a dins, margarides.
I l'eufòria es precipita
per l'escot del desig,
poema avall.
Els adjectius,
inevitables,
rosellen.
dilluns
ungla i dent
Esmoles desfici i ungla.
El gest de gratar el vernís dels mots
atia el desig de paraula crua.
Acorrales la ràbia al clos del cos
per ensenyar al vers
les seves pròpies dents.
Que el poema
mossegui el poema.
divendres
dimecres
sísifs moderns
Aquest empènyer rodes de molí
per vies mortes malgrat saber l'atzucac.
L'esforç ja no és recompensa
ni consol sinó allò que de petits
ens explicava el pare
amb un orgull antic.
No ho sabien llavors
-potser tampoc ara-
que la seva fe no té prou força
per moure les nostres muntanyes.
dilluns
divendres
dimecres
analfabets emocionals
Passar del vas mig ple o mig buit a directament aigualir l'existència.
Sovint no sabem com ensinistrar l'efervescència que ens pren de tant en tant.
dimarts
tardoreig
Diem poemes de cossos que vessen estiu.
Perquè els versos salvatges
trien la carn ferma,
els dits àgils,
la veu clara,
la pell jove
per pronunciar viaranys
que creuen el pit,
que esgarrapen el bosc
amb ungles invisibles.
Som silenci de clariana;
tardoregem, valents,
hereus del temps de branca nua
i de felicitat d'un groc espès
de fulla caduca,
massa densa per poder travessar-la
amb un sol mot.
divendres
baggage claim
Una part de tu encara no ha tornat de l'altra banda de l'oceà, i la vida que vas deixar en penyora et reclama completa, sencera per poder recuperar-la.
Però et saps en trànsit, en un vol amb massa escales, amb la certesa que tard o d'hora arribaràs a destí i que t'hauràs d'esperar a tu mateixa, extraviada a alguna banda del món. Com el teu equipatge.
diumenge
futur proche
Enganyo la distància,
faig jocs de mans amb el temps.
Invoco el verb
en la conjugació exacta
del desig.
I véns.
dissabte
it's a sunny day
El tast del cranc a la memòria
entona un dolç compte enrere.
Sota un sol que no escalfa prou,
la bellesa té regust de calfred.
divendres
dimecres
dijous
intensament
Pell endins, la carn et diu amb verbs de sorra i corrues de formigues. Petites revolucions arreu, maquinàries minigegantines a ple funcionament, vapor de lletres, cal·ligrafia que se surt de la pauta i ofega el blanc tot cobrint-lo de verd retolador zerocomaquatre mil·límetres. Cos-caos, sacseig de parets, terratrèmols a mida.
La por -que es fa gran amb tu- es deixa posar brides.
diumenge
seixanta minuts
Desorientada,
la llum no sap com acabar
aquesta tarda de diumenge.
Els finals arriben tard a la seva cita.
dissabte
divendres
sobre el blanc
Dir jardins zen
quan a dins ets selva amazònica.
El caos parla ordenadament
quan li dónes una pauta per abraçar.
quan a dins ets selva amazònica.
El caos parla ordenadament
quan li dónes una pauta per abraçar.
poema de rellotgeria
l'afany esventra els versos
amb ungles de poeta.
Francesc Garriga, La nit dels peixos
Poètic,
el desfici que et menja
per dins.
Has après a dir el desig
perquè esclati
a l'hora
en punt
del
vers.
dijous
dir voliaines
A força de conjugar la bellesa en totes les seves formes, que el seu pòsit resti a la veu.
dimecres
dimarts
dissabte
eclipsi en ela doble
Lluna plena.
Llibreta nova.
Llibertat, possibilitat.
I la por a llençar-s'hi.
El futur és gosar escriure-hi
quelcom
prou bonic
perquè pagui la pena
tacar la pau del blanc.
dijous
divendres
dilluns
subterrània
L'emoció ha fet niu a les darreres capes de la pell. Amb un deix humit, freàtic, sentim subterràniament però el crit elèctric del calfred arriba a la superfície amb retard, diluït per la distància tova entre múscul, promesa i realitat.
La indiferència és un desert que ja no recorda com es pronuncia l'aigua.
divendres
dijous
dimarts
literàriament
Ser esborranys esbarriats en diferents quaderns. Viure espars, inconnex, tot esperant la idea d'un sol cos que aplegui totes aquestes maneres de dir-se sota una mateixa pell.
Estripar-se, un a un, els fulls per reencarnar-se en dietari.
dijous
lentes
Les tardes fosques d'hivern eren carrers solitaris i estrets on assaborir l'amor que, de tan nou, ens cremava a la boca. Parlàvem amb cançons lentes, amb veu de cinta de casset, als setze anys.
L'amor és a hores d'ara un vinil desgastat que encara manté el seu encant. El desig és fet de balades pop. Parlem amb cançons lentes, invoquem el foc. Que tornin els incendis.
dimecres
dimarts
trenta-tres revolucions
Don't you know
They're talkin' 'bout a revolution
It sounds like a whisper
Tracy Chapman
De la pau de l'alè a la revolta de la tempesta, tan sols la distància d'un crit, una veu, una petita empenta. I girem al ritme del so i del vent, perquè les promeses són a l'aire de la cambra, en un gest invisible, esperant que respirem les paraules.
divendres
ciència-ficció
Cercar-se endins, cercar-se enrere, anar cap als orígens per tornar a trobar aquell sentir pur, sense contaminar. I creure per un instant que pots viatjar en el temps i recuperar la innocència i endur-te-la de tornada a la maleta.
La memòria és cruel.
dimecres
arquitectures
L'alè del llop, al clatell.
La por et somriu
mostrant les dents de marbre.
Has après a tremolar,
però.
Davant l'exercici del pànic,
l'habilitat de no esfondrar-se.
La por et somriu
mostrant les dents de marbre.
Has après a tremolar,
però.
Davant l'exercici del pànic,
l'habilitat de no esfondrar-se.
dimarts
tots els colors
Viatjar per tots els matisos del gris, postes de sol monocromàtiques, vacances al país dels individus que tan sols parlen amb colors primaris. Punts de vista daltònics, respirar mimètics, estimar camaleònics.
La maduresa és la capacitat d'acceptar les tonalitats que va adoptant la vida.
dissabte
versos satànics
Goses escoltar la vida a l'inrevés,
i és la vida de debò la que et recita
a cau d'orella
els teus millors secrets amb una dicció perfecta
i un deix de mala llet.
Viu, cony.
i és la vida de debò la que et recita
a cau d'orella
els teus millors secrets amb una dicció perfecta
i un deix de mala llet.
Viu, cony.
dijous
dimecres
invencibles
El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.
Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?
Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?
dijous
colorista
Vesso de colors que m'atropellen el cos. El verd, però, no marxa i s'instal·la al tacte d'unes mans-selva que s'estenen, indecents, pels viaranys d'un cel pensat sense baranes. Aquesta primavera forastera enganya l'instint i empeny els mots a florir a qualsevol banda, a tot volum. En aquests vint graus es cova una nova versió de mi, sorgida de la fe cega en aquesta vida i de mala llet(ra) que gasta l'enyor.
dimecres
sublimació
Canalitzar pulsions i frustracions. Treballs de fontaneria emocional per, al cap i a la fi, sentir-se claveguera.
dimarts
just a castaway
Empatia zero,
murs de mirada dispersa,
crash test dummies,
autòmats everywhere.
Nàufrags d'illa deserta
enmig d'aquest gran centre comercial
que és el món,
foc creuat de missatges
en ampolles virtuals.
Sending out an SOS.
Su tabaco, gracias.
murs de mirada dispersa,
crash test dummies,
autòmats everywhere.
Nàufrags d'illa deserta
enmig d'aquest gran centre comercial
que és el món,
foc creuat de missatges
en ampolles virtuals.
Sending out an SOS.
Su tabaco, gracias.
dilluns
divendres
red balloons
Ingràvida, l'eufòria continguda a les paraules.
Que s'enlairi el traç que dóna aire a les coses grans.
dijous
dimecres
diàlegs
Evolucionem, que és aquest anar acumulant temps als engranatges i alhora acceptar les condicions d'aquesta obsolescència programada i la provisionalitat de les mudes. Però de tant en tant desafies el desig, amagat rere la tensió de la geniva, a parlar d'amor, per pur plaer, ara que sabem que el sexe és voluble i que el cos es pot dir d'altres maneres.
dimarts
roba interior
L'amor és com la goma de les calces:
allò que l'aguanta és
allò que l'oprimeix.
Amor pirata, Ronny Someck
dilluns
margaritas a los cerdos
Davant la mesquinesa que atia la fúria, el propòsit d'ignorar-la.
El repte del poeta és ser capaç d'escriure el foc amb versos incombustibles.
divendres
dijous
dimarts
divendres
dissabte
pàtries d'un sol dia
Tardes despentinades, rebels:
maregassa a dins
quan et dius en oceans.
Repasses les vores de cadascun
dels naufragis per tornar
al tacte fosc d'aquells ulls,
al verí aspre d'aquella pell,
a la sal dolça d'aquelles mans.
Cada fil de la memòria hissa
la seva pròpia bandera.
I et comptes en sargits
quan penses en pàtries d'un sol dia.