desmemòria

Viure riu avall;

de vegades, la pausa d'un gorg,

i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 

que cristal·litzen sota la pell, 

dins de les cavitats 

que som, 

que ens fan 

que resseguim amb els dits 

innocents i nus

d'una consciència líquida.

Els records, 

de tanta aresta, 

minerals, 

diuen ferides 

malgrat no creure's esmolats,

i la desmemòria se'ns antulla

amable com una llengua 

que, amorosa, esmussa el tall.