Després de la pluja, aquesta llum que travessa el matí dels ulls amb un rastre d'olor nova de vidre clar i net, que ens duu a les finestres obertes d'aquells temps en què tot ens esperava per ésser descobert. L'estiu que s'acosta ens envia postals amb tacte de préssec, i hi llegim la calor incipient i perfecta de la promesa d'un juny que acull totes les ganes de.
Als ulls, infinits, els dies que parlen de blaus marins.
A les mans, expertes, hores tendres a la vora de pells que es desfan tot abolint fronteres.
A la boca, els mots que mosseguen la carn ferma d'aquest desig vermell que va envoltant el pinyol de la cirera.