llast

Que el dia s'enlairi, 

carregat d'expectatives, 

amb la il·lusió que aboquen les mans d'un nen 

en construir un avió de paper 

i espera, innocent, 

que el seu vol sostingui el pes 

de tot el blau que ens pot regalar 

un matí clar d'hivern.

treva

Res t'impedeix esclatar en la rialla desbocada 

d'una llum com la d'avui.

La llibertat sovint és això. 

Que a l'eufòria no li calguin motius 

per néixer dins d'aquella part de tu 

on l'existència esdevé misteri.

silentis

Guardaves silencis impossibles

embolicats en paper de seda

com joies antigues.

Prehistòries,

fòssils d'un jo anterior.

L'evolució és un silenci que escolta

que no nega

que reafirma 

sense la necessitat del crit.

sota zero

Aboques massa hivern als versos.

I el poema se't desfà 

lentament

en recitar-lo,

a cop de baf.