llast

Que el dia s'enlairi, 
carregat d'expectatives, 
amb la il·lusió que aboquen les mans d'un nen 
en construir un avió de paper 
i espera, innocent, 
que el seu vol sostingui el pes 
de tot el blau que ens pot regalar 
un matí clar d'hivern.

treva

Res t'impedeix esclatar en la rialla desbocada 
d'una llum com la d'avui.
La llibertat sovint és això. 
Que a l'eufòria no li calguin motius 
per néixer dins d'aquella part de tu 
on l'existència esdevé misteri.

silentis

Guardaves silencis impossibles
embolicats en paper de seda
com joies antigues.
Prehistòries,
fòssils d'un jo anterior.

L'evolució és un silenci que escolta
que no nega
que reafirma 
sense la necessitat del crit.

sota zero

Aboques massa hivern als versos.

I el poema se't desfà 
lentament
en recitar-lo,
a cop de baf.
© an ↔ na
Maira Gall